Suposadament volia complir, però tampoc no ho ha acabat de fer, i en aquestes anades i vingudes tan habituals en aquest jove, en lloc de presentar-se a la Comella com li tocava, fa pocs dies va decidir tornar a territori espanyol i se l’hauria enxampat. Com que constava com a cercat per les autoritats espanyoles, se l’hauria a priori detingut i tornaria a estar en un centre penitenciari. A nivell d’Andorra, i en no haver-se presentat des de fa uns quants dies a la presó, també hi ha una cerca activa. Així doncs, si mai se’l controlés se l’hauria d’ingressar de directe a la Comella.
El comportament anòmal d’aquest jove, que no sempre va tenir de ben petit l’entorn degut, fa molts anys que dura. I s’ha passat llargues temporades a la Comella per diverses qüestions. Baralles, drogues… patiria diverses addiccions, per exemple. I aquest és un dels seus problemes. El que li impedeix refer-se amb la normalitat que hom desitjaria. I, segurament, el que un dia d’aquests l’hauria empès a no tornar a la Comella com ho havia de fer i a tornar cap a Espanya. Però se l’hauria enganxat amb certa rapidesa.
CASTELLÓ
El cas que ara el porta a la presó a Espanya tindria a veure amb un intent d’homicidi. O així es va considerar l’acció que va protagonitzar respecte de la persona que li tenia llogat un pis al tomb de Castelló. Un bon dia aquest home li hauria anat a reclamar uns deutes. Hi va haver una forta discussió. Les paraules que li hauria dit l’home no haurien agradat ni poc ni gens al jove multireincident andorrà, que no hauria tingut cap altra idea, segons les fonts penitenciàries consultades, que agafar el seu cotxe, perseguir-lo i atropellar-lo.
L’acció s’hauria considerat com un intent d’homicidi i amb aquesta qualificació se l’acabaria empresonant. Al penitenciari de Castelló hauria tingut força males experiències atès que els centres espanyols no gaudeixen de la mateixa tranquil·litat que la Comella. I algun dels altres interns d’aquella presó castellonenca s’hauria encarregat de recordar-li com es gasten en els centres penitenciaris ‘de debò’. Hauria demanat el trasllat a una altra presó i tot i aconseguir-ho, hauria ell protagonitzat algun que altre incident.
Un bon dia, arran d’una discussió per un deute amb l’home que li llogava el pis, no se li va acudir res més que empaitar-lo amb el cotxe i atropellar-lo
A més a més, quan va obtenir un permís, va decidir que no es volia estar més allí i va tornar cap a Andorra entregant-se a les autoritats del Principat, on tenia pendents dues condemnes de sis mesos de reclusió. Va demanar de poder-les complir i en demostrar que podia obtenir feina, se li va imposar una semillibertat. És a dir, només havia d’acudir a la Comella aquelles hores que no treballés. Ha estat un temps complint fins que fa poc més d’una setmana va començar a fallar. En no presentar-se en els horaris indicats s’haurien activat els protocols pertinents.
De moment, es deixa constància de cada cop que no es presenta. Però les diverses fonts penitenciàries consultades han assegurat que el jove, per motius que només ell sap, va voler tornar a Espanya. I en un control que se li va fer, els agents policials que el van requerir van adonar-se que hi havia una cerca activa vers ell. De fet, les autoritats espanyoles feia temps que estaven al cas que aquest jove andorrà era fugat de la Justícia espanyola. I tenien clar les autoritats veïnes que una petició d’extradició no fructificaria perquè, en principi, els països no entreguen els seus propis nacionals.
Així les coses, haurien estat ben al cas. I quan l’haurien descobert novament en territori espanyol, l’haurien detingut i tornaria a estar en reclusió. Segons les fonts, ara tot allò que podia tenir en un règim una mica més flexible, vistos els seus incompliments i el seu comportament penitenciari, s’ha tornat en un règim més estricte. I si no hi ha canvis, aparentment, el jove es passarà una temporada llarga internat penitenciàriament a Espanya.