“Jo vaig ser víctima d’aquell vídeo, però per això vaig ser un element important per a l’acusació”

El gestor de BPA que apareixia en una gravació en les instal·lacions d’una empresa xinesa ubicada a Fuenlabrada justifica les tres operacions per les quals està processat en la causa general i explica com es feien els intercanvis a Andbank

Imatges del vídeo que va encendre la polèmica. ARXIU

“Em vaig convertir en un element important per la instrucció, per l’acusació, pel vídeo, em vaig convertir en una persona mediàtica i havia d’estar aquí. M’hi havien de posar.” El gestor de BPA que quan va esclatar tota la crisi ara se sap que arran de voler els comptes de dirigents polítics catalans va ser protagonista d’una gravació que va difondre en exclusiva La Sexta per il·lustrar les pràctiques suposades de blanqueig de l’entitat bancària andorrana que en justificaven la seva intervenció ha declarat aquest dimarts davant del Tribunal de Corts.

Com tots els processats fins ara, no ha respost ni les preguntes de l’acusació pública ni la que exerceix el Govern. “M’acusen a mi d’haver degradat la imatge del país! Però no sóc pas jo qui va gravar, qui va publicar, qui va editar el vídeo. Jo sóc la víctima! Vagin a La Sexta a demanar responsabilitats”, s’ha exclamat durant la seva intervenció, que sí que ha fet a preguntes de les defenses, especialment de la seva, i arran dels matisos i les precisions sol·licitades pels magistrats. El bancari, que havia treballat a Andbank abans de fer-ho a BPA, ha recordat que “gràcies a Deu jo no estava a Andorra” el 13 de març del 2015.

Arran de la difusió d’un vídeo que havia ha estat enregistrat més de tres anys i mig abans, tres dies després de la intervenció del banc es va dictar una ordre de detenció en contra seva. Però era a Madrid igual com hi era el dia que juntament amb una companya, ell de retruc, va haver d’acudir per ordre-petició d’un superior a una trobada “rara” en un polígon industrial de Fuenlabrada, on tenia els seus magatzems l’entorn comercial de Gao Ping. Aquelles imatges es van gravar, suposadament, per extorsionar BPA perquè tornessin a obrir l’aixeta a Rafael Pallardó.

“M’acusen a mi d’haver degradat la imatge del país! Però no sóc pas jo qui va gravar, qui va publicar, qui va editar el vídeo. Jo sóc la víctima! Vagin a La Sexta a demanar responsabilitats”

El banc andorrà havia deixat d’operar amb l’empresari valencià resident a Barcelona perquè des del punt de vista de la banca privada, ha indicat el gestor, aquella operativa no aportava res ni tenia cap interès. En aquelles naus, envoltat de gent corpulenta -“jo mai vaig parlar de ‘matons’”- el gestor bancari es va sentir estrany. Va sentir por, sí, i com que una manera de treure els nervis és xerrant, va xerrar. “Jo el que volia era marxar, acabar i marxar”.

Perquè tot allò, per a una persona “acostumada a parlar amb empresaris”, era “rar”. Va acudir al rescat d’una empleada xinesa que arran de tot allò, molt abans que esclatés el ‘cas BPA’, va ser acomiadada de l’empresa. Pel risc que representava. En canvi, el gestor ara processat va acudir a parar el cop molt conscient que aquella operativa no interessava als seus caps i oferint als suposats clients unes condicions excessives perquè no acceptessin de cap de les maneres.

“Sí, en aquell vídeo -el que va publicitar La Sexta- semblo Al Capone. Però és que aquella era la imatge que volien donar, el vídeo estava editat justament per donar aquesta imatge”, res a veure amb la totalitat d’una gravació que ni tan sols li va valdre que les autoritats espanyoles l’investiguessin més després de demanar-li quatre explicacions en el marc de la causa Emperador. Sortosament, es va salvar de la detenció a Andorra i la seva vida no va canviar més del que ja ho va fer amb el ‘cas BPA’. “Això ha estat força dur”, ha afirmat, però veient el que li va tocar viure al CEO Joan Pau Miquel hauria estat pitjor.

JUSTIFICACIÓ

Al gestor inicialment se li imputaven dotze operacions il·lícites. Al final tres que ni tan sols reconeix. El processats ha assegurat que els llistats d’intercanvis estan plens d’errors. I ho són perquè s’han fet a demanda i a posteriori. I en molts casos per unes autoritats que “dubto molt que siguin imparcials”, referint-se a policies i altres serveis de l’administració. De fet, ha lamentat el comportament de l’AREB i dels administradors de la BPA intervinguda, que té demandants per acomiadament improcedent. Un acomiadament improcedent que sis anys després encara no s’ha resolt.

“Un blanqueig de llibre és aquell en què no se sap l’origen dels diners o sabent que els diners procedeixen de la droga o de les armes s’hi continua operant”. I aquest no era el cas de BPA. “Treballàvem amb empresaris” i hi havia tots els justificants corresponents per saber d’on sortien els diners que movien

“Si hagués hagut de viure del que m’han de donar, hauria mort”, ha afirmat taxativament i també ha acusat l’AREB de criminalitzar-lo. Fins que no es va posar en marxa aquest organisme i mentre el banc va estar intervingut i controlat pels administradors de l’INAF, sempre se li va demanar que continués al banc i que ajudés els clients en tot el que pogués. Quan l’AREB va ser operatiu i va agafar les regnes de tot plegat la situació va canviar. I van començar les pressions a males i les amenaces. Fins a “un acomiadament molt atípic”.

El bancari processat ha deixat clar, per contrarestar afirmacions continuades que fa a l’aire el fiscal, que “un blanqueig de llibre és aquell en què no se sap l’origen dels diners o sabent que els diners procedeixen de la droga o de les armes s’hi continua operant”. I aquest no era el cas de BPA. “Treballàvem amb empresaris” i hi havia tots els justificants corresponents per saber d’on sortien els diners que movien. A preguntes de la defensa, ha tornat a recordar que en el cas que es jutja en cap moment s’ha parlat ni de l’origen del diner ni menys encara si aquesta procedia de “suborns o de la corrupció”.

Més encara, el gestor ha lamentat que el fiscal es dediqui a retreure “qüestions administratives. Si falta una firma aquí o falta una firma allí”. Ha defensat la seva professionalitat i honestedat i també la dels seus companys, amb la majoria dels quals es va unir més després de l’esclat del cas que no pas relació o confiança hi havia abans. Ningú se l’hauria jugat, ha explicat, a deixar una caixa desquadrada perquè això era signe d’acomiadament segur.

I encara a l’inici de la seva exposició, el gestor processat ha tingut temps per recordar que durant un any i mig va treballar a Andbank. Hi va començar a prestar serveis cobrant en metàl·lic i sense contracte perquè “no hi havia quota”. A Andbank, ha explicat, on no hi havia comitè de prevenció de blanqueig, “hi havia ordre que es dificultés la traçabilitat” dels intercanvis. I es diferien en dies distints els reintegres i els ingressos. En fi, “em vaig convertir en algú mediàtic” hi havia d’estar a l’olla de l’acusació sí o sí.