Mendoza, que té el suport de desenes de persones tant dins com fora de la sala, inicialment ha començat a respondre les preguntes de l’acusació pública, però finalment s’hi ha negat vist el contingut i el tarannà de l’interrogatori, que dirigeix la fiscal adjunta Roser Mazón amb la supervisió del fiscal general, Xavier Sopena. Certament, l’interrogatori ha estat d’allò més fluix i inconsistent. El ministeri públic, que ha mantingut la petició de pena -sis mesos d'inhabilitació per a càrrec públic, 6.000 euros de multa i 6.000 euros per la responsabilitat civil- acusa la presidenta d’Stop Violències d’un delicte menor de desprestigi de les institucions andorranes, una circumstància que Mendoza refusa.
En efecte, l’activista feminista andorrana assegura que els informes emesos reflecteixen sols les seves experiències ja que “per poder fer accions hem d’estudiar la situació encara que el context pugui ser molt dur”. Tant ella com la secretària de l’organització, que ha declarat com a testimoni de la defensa, han assegurat que abans dels fets ocorreguts el 2019 hi ha havia “una relació cordial” amb l’administració i que aquesta era coneixedora que s’acudiria a la Cedaw i sabia, poc o molt, el contingut de l’informe.
Dins la sala de vistes hi ha de forma anormal més d’un centenar de persones. Entre les quals, i més enllà de familiars de l’acusada, de representants d’Amnistia Internacional, d’associacions feministes d’Espanya i de més enllà. Responsables de l’Institut de Drets Humans d’Andorra i de l’associó jurídica catalana Drets. Hi ha com a mínim les conselleres generals socialdemòcrates Judith Salazar i Susanna Vela; el secretari general de l’USd’A, Gabriel Ubach; o la secretària d’organització del SEP, Carla Guinot. També hi ha polítiques catalanes i periodistes de nombrosos mitjans de comunicació.
L’únic testimoni proposat per la fiscalia ha estat una integrant del gabinet jurídic de Govern, que és qui va posar en coneixement del ministeri públic el cas el setembre del 2019. L’advocada en qüestió ha assegurat que l’únic que pretén el Govern és “que es restitueixi la legalitat vigent” i que l’executiu “no té cap més interès que aquest”. La jurista ha explicat que vist que l’informe presentat a la Cedaw i altres manifestacions d’Stop Violències podien afectar la credibilitat i imatge institucional d’Andorra, “es va posar en mans del fiscal” perquè prengués les decisions escaients.
Preguntada l’advocada del Govern si arran de les manifestacions efectuades per Vanessa Mendoza Andorra ha patit alguna penalització internacional o se l’ha expulsat d’algun fòrum mundial, la jurista ha resultat negativament. La resposta de l’advocada governamental ha estat seguida d’un discret somriure i alleujament de moltes de les assistents al judici com a públic. Tampoc els testimonis de la defensa, una integrant de la junta d’Stop Violències, i un metge que col·labora habitualment amb l’entitat, han estat res de l’altre món.
ARGUMENT DE L’ACUSACIÓ
Per tant, el debat era estrictament jurídic, de concepció, de convenciments íntims que haurà de dirimir el tribunal, íntegrament formada per magistrades i totes andorranes (Anna Estragués, Concepció Barón i Carolina Bailén), una situació que actualment no és anòmala però que tampoc és habitual del tot. En tot cas, les tres magistrades han escoltat amb molta atenció els posicionaments d’una part i de l’altra i, fins i tot, com no pot ser d’una altra manera, l’al·legat final de l’acusada davant una ‘platea’ això sí molt poc habitual i que s’ha comportat molt correctament.
El ministeri públic ha deixat clar que “l’objecte d’aquest judici no té res a veure amb l’avortament” i, en canvi, sí amb el “menyspreu temerari a la veritat” dins d’un marc legal en què “la llibertat d’expressió està subjecta a limitacions”
El ministeri públic ha deixat clar que “l’objecte d’aquest judici no té res a veure amb l’avortament” i, en canvi, sí amb el “menyspreu temerari a la veritat” dins d’un marc legal en què “la llibertat d’expressió està subjecta a limitacions”. La fiscal ha assegurat que les manifestacions enjudiciades de Vanessa Mendoza “atempten clarament contra el dret dels funcionaris a ser respectats en l’exercici de les seves funcions”. Ha sobtat, això sí, que no ha prestat declaració cap funcionari suposadament perjudicat.
Per a la fiscalia, frases com que s’obliga menors a parir per donar els fills en adopció, són “acusacions greus donada la seva falsedat” i la representant del ministeri públic ha manifestat que “la veracitat no s’ha provat” durant tot el procés “i avui tampoc”. Per a la fiscalia, i aquest és un dels debats jurídics existents damunt la taula, “la senyora Mendoza ha de demostrar tots i cadascun dels fets de què s’acusa a l’Estat i els seus funcionaris”. La fiscal ha reprotxat a la presidenta d’Stop Violències “la manca de veracitat” i ha assegurat que Mendoza “no pot traslladar aquesta verificació al Govern d’Andorra” i que li toca a ella demostrar que el que deia era cert perquè “amb el menyspreu temerari a la veritat va induir a error” i, a més, “ha continuat desacreditant de totes les maneres possibles”.
LA JUSTIFICACIÓ DE LA DEFENSA
La defensa de l’activista feminista ha recordat que tot allò que s’exposava davant el plenari de la Cedaw quedaven “emparades per la llibertat d’expressió”. Però, sobretot, l’advocat defensor de Mendoza ha remarcat un element jurídic que pot esdevenir clau també. Segons la defensa de la presidenta d’Stop Violències, el delicte tipificat a l’article 325 del Codi Penal “no inclou els funcionaris”. Per tant, a l’entendre de la defensa, si es parla de desprestigi de les institucions no es pot defensar també els funcionaris a través del mateix precepte.
“Les frases de la senyora Mendoza en cap cas tenien la vocació i l’objectiu d’atacar el prestigi de les institucions andorranes, era una crítica, sí, era dir el que es feia malament, sí, però això és portar a atacar el prestigi. De fet, què és el prestigi? No l’he sabut veure a la Constitució”
La defensa, que ha recordat que va ser el Govern qui va denunciar però, alhora, ha deixat clar que la fiscalia va acabar magnificant les acusacions, ha manifestat que “les frases de la senyora Mendoza en cap cas tenien la vocació i l’objectiu d’atacar el prestigi de les institucions andorranes, era una crítica, sí, era dir el que es feia malament, sí, però això és portar a atacar el prestigi. De fet, què és el prestigi? No l’he sabut veure a la Constitució”, ha ironitzat l’advocat de la presidenta de l’entitat feminista.
Més encara, l’advocat defensor, que ha estat molt més clar i contundent que la fiscalia, no ha negat que les manifestacions de Mendoza “són una crítica, sí; són pamfletàries, potser, sí, no ho sé, però no són un delicte”. I ha assegurat que “són la crítica contra la discriminació que pot sentir una part de la població i que per reflex natural intenta fer avançar les coses”. I en aquest marc, i sobre el debat de l’avortament per exemple, el lletrat ha indicat que “la senyora Mendoza igual hi ha contribuït en alguna cosa”.
L’advocat de la presidenta d’Stop Violències, que ha criticat l’article 325 perquè “no té cabuda en un sistema democràtic, el considerem anacrònic i obsolet” i que “quan el destinatari de les crítiques és l’Estat o els seus organismes el marge de crítica ha de ser molt més ampli”, ha lamentat que el “Govern considera que fa les coses correctament i no se’l pot criticar” i ha criticat que des de la fiscalia, en termes jurídics, s’inverteixi la càrrega de la prova.
L’advocat, que ha afirmat que “si la senyora Mendoza va faltar a la veritat en aquella reunió (la de la Cedaw) algú més va faltar a la veritat”, en referència a la magistrada Canòlic Mingorance, i ha lamentat que el “ministeri fiscal no hagi fet cap esforç probatori”, ha repassat moltes frases de calat molt més contundent que les usades per Mendoza que han estat emparats pel Tribunal d’Estrasburg. “En aquesta sala es juga el prestigi de les institucions d’Andorra, es juga el seu compromís amb el conveni europeu dels drets humans, es juga el respecte dels principis comuns que la resta dels països europeus han acordat d’adoptar”, ha reblat l’advocat.
ÚLTIMA PARAULA
En el torn de darrera paraula, i assegurant que “no puc evitar emocionar-me”, Vanessa Mendoza ha assegurat que “he posat la meva professionalitat al servei d’Andorra” i ha explicat que “he conegut una Andorra més humana i més dialogant que no estic reconeixen en aquest trajecte” que ha estat fent els darrers quatre anys. “Se m’ha linxat i això és molt difícil d’assumir.” Amb tot, “no hem cessat de parlar de la manca de drets de la dona” tot creient “en la voluntat dialèctica”.
L’activista feminista ha admès que “entenc que el que dic és copsant”, però ha assegurat que l’únic que ha fet és exposar el que se li ha transmès a partir de la seva experiència professional, d’allò que li han comunicat persones diverses. Ha lamentat que no se l’ha escoltat. I “quan se m’ha escoltat, sento que se m’està renyant”. “Després d’això a mi ningú no em podrà reparar el danys” que ha sofert, ha dit una Vanessa Mendoza que ha acabat sentenciant: “Stop Violències no sóc jo; som moltes, i cada cop en serem més”.
Comentaris (30)