Però no s’hauria comès el presumpte delicte sobre tots. Per dos motius: una part dels rellotges, una cinquantena o poc més, no van sortir d’Andorra després d’entrar-hi perquè es van vendre entre clients del negoci que tenia el detingut al Principat. Es tracta de clients d’alt poder adquisitiu, alguns, persones de certa rellevància pública. En tot cas, però, aquests no apareixen en cap investigació perquè les seves peces van seguir un procediment totalment normal.
Una societat del soci del detingut -amb seus en cèntrics carrers tant de Madrid com de València- adquiria els rellotges que eren importats cap a Andorra. Es feia el ‘tax free’ en el cantó espanyol, desgravant el 21% corresponent, i a la duana andorrana s’abonava el 4,5% corresponent. En aquest sentit, l’Estat andorrà va fer un notable negoci, perquè hauria recaptat un 4,5% d’uns 20 milions d’euros. El problema vindria quan poc menys de dos centenars de peces van tornar a sortir del Principat.
En aquest cas, l’empresonat no hauria fet la documentació d’exportació. Per tant, a efectes andorrans hi ha una defraudació documental, perquè aquest procés no comporta cap perjudici econòmic a les arques andorranes. A més, els rellotges que valen menys de 50.000 euros no s’han de sotmetre a aquest procés. Per a tota la resta sí que es pot imputar un delicte de contraban, més enllà de blanqueig de diners. En tot cas, quedi clar, qualsevol anomalia, de ser-hi, l’hauria comès la societat o el seu titular, en aquest cas l’empresonat, amb domicili social de Encamp i negoci a l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella.
El processat ha recorregut l’aute d’empresonament considerant que la mesura de privació de llibertat és desproporcionada en relació amb els fets il·lícits comesos a Andorra. Cert és que el volum de diners moguts, el negoci fet, és molt quantiós. I que darrere de tot plegar-ho, sense voler-ho, hi ha un bon reguitzell de cares conegudes. La investigació incorpora una notable relació de compradors dels rellotges. La majoria esportistes, encara la immensa majoria d’aquests, futbolistes. I també alguns pocs creadors de contingut.
Quedi clar que els compradors no han fet res mal fet. Tot sovint, no és que recorreguessin a la plataforma de venda de l’empresonat per una qüestió de preu, que en alguns casos també, si no pel fet que aquests comerciants de rellotges tenien accés que es denomina ‘peces calentes’. Hi ha determinades marques que fan sèries limitades o només venen molt puntualment. El volum de peces que adquiria aquesta societat feia que tingués accés a rellotges que particulars individuals no haurien aconseguit mai.
NOMS
Si volen saber alguns noms d’alguns dels clients d’aquesta comerç andorrà amb ramificacions a València o Madrid, apuntin el nom, per exemple, del defensa del Madrid Dani Carvajal o el mig centre de l’Atlético de Madrid Koke. De l’equip matalasser hi ha altres jugadors que haurien comprat rellotges. També hi hauria futbolistes d’altres clubs de la primera divisió espanyola i de la Premier anglesa. Quedi clar de nou que els compradors no han fet res de dolent més que voler aconseguir rellotges exclusius i, en algun cas, voler-ho fer a preus més ajustats.
I si a Andorra de moment aquest administrador societari, ‘empresari de rellotges’ o comercial d’una firma de compra-venda de peces de luxe està a la presó i pot arribar-se a jugar un temps important de presó, encara que segurament en bona part podrà ser al seu dia condicional, aquest jove valencià de 33 anys el que pot anar esperant serà una ‘recepta’ de l’agència tributària espanyola. I serà ben bonica. Perquè la penalització que reben aquells que defrauden multiplica per diversos cops el valor defraudat. Cert que no tots els rellotges van quedar-se a Espanya. Però sí una bona colla. La multa seria quantiosa. Molt quantiosa.