En efecte, segons que ha pogut saber l’Altaveu, malgrat que només ser localitzat se’l va traslladar cap a la presó directament perquè tenia la pena pendent de complir, els dos o tres dies que es va acabar passant a la Comella ho van ser mentre es resolia si realment s’havia de beneficiar o no de l’indult. Una vegada es va aclarir que sí, se’l va deixar en llibertat. I és que la pena que li havia recaigut en rebel·lia era de quinze dies d’arrest domiciliari. Però com que no tenia domicili formal a Andorra, l’arrest es transformava en una estada ferma a la Comella.
La condemna estava lligada al fet de marxar d’estacions de servei sense pagar. Però tenia un altre dossier obert perquè, més o menys, havia fet el mateix però en aquest cas amb aparcaments. Estacionava en espais públics i en marxava sense abonar les tarifes. Però per aquesta casuística només tenia una ordre de control policial que no li suposava, en cap cas, l’ingrés a la presó. Per l’afer de les gasolineres, en estar jutjat, sí que havia d’entrar al centre penitenciari.