No és el primer cop, que en dates assenyalades, volgudament o no, l’autoritat judicial comunica decisions que l’entorn de BPA, cada vegada més fart de l’acarnissament al qual se sent sotmès, veu com un sense sentit i troba fora de lloc. Perquè es busquen a parer dels afectats raons insostenibles que només serveixen per alimentar processaments i, especialment en aquest cas per exemple, per mirar de justificar el comís a favor de l’Estat de diners d’antics responsables, a diferents nivells, de banc, o persones que hi havien tingut relació, sigui directiva i laboral, sigui prestant alguns serveis externs. Justament, altres decisions sobre Landstreet també s’han comunicat en dates més o menys clau o sensibles.
En aquesta ocasió, l’aute en qüestió, de prop de 70 pàgines i que acull fonamentalment el que demanava l’acusació particular formulada per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i que ha tingut és clar també el suport de la fiscalia, volta al tomb de tres o quatre qüestions. D’entrada, s’indica que el contracte que tenia de referiment signat amb BPA un dels executius de capçalera del banc a Mèxic no era legal i per tant feia banca il·legal i blanqueig, perquè suposadament no tenia permís al país centreamericà per dur a terme aquelles tasques. Entre altres coses, li demanen responsabilitat civil. En fi, volen quedar-se els diners embargats.
En el nou aute judicial emmarcat en el denominat ‘cas Landstreet’ a l’únic a qui s’estalvia tot aquest mal de cap és a l’exexecutiu de BPA Assegurances que l’AFA, primer, i la Batllia, després, va situar com a administrador de la també intervinguda Assegurances Generals
També es considera que els tres principals responsables de Landstreet haurien d’haver cotitzat a la CASS allò que van percebre com a suposat assessorament al fons Dolphin. Però els afectats mantenen que allò que l’autoritat judicial i la CASS consideren abonaments per assessorament realment eren cobrament de dividends i, en conseqüència, no calia cotització. Una afirmació en pro de defensa que també serveix per a l’executiu a qui també es processa pel fet d’administrar els pagaments de Landstreet, atès que es considera que hauria d’haver vetllat per fer les cotitzacions. La mateixa Batllia reconeix, però, que la societat en qüestió no tenia administrador.
El mateix aute justifica els bloquejos de comptes de tot un seguit de persones, treballadors de BPA o prescriptors, que tenen algunes sumes de diners embargades des de fa anys. I fins i tot adverteix que aquells a qui l’autoritat judicial va aixecar l’embargament després d’haver-los bloquejat algunes quantitats de diners però haver justificat el motiu (jurídicament, el títol) pel qual havien de percebre els diners rebuts, poden en el futur haver de restituir aquells diners si mai ho consideren els tribunals.
Curiosament, a l’únic a qui s’estalvia tot aquest mal de cap és a l’exexecutiu de BPA Assegurances que l’AFA, primer, i la Batllia, després, va situar com a administrador de la també intervinguda Assegurances Generals. Justament, quan al 2019 se li va atorgar aquest càrrec, aquest extreballador de BPA tenia també embargats comptes per haver rebut diners de Landstreet. Doncs ara la Batllia assegura que en el cas d’aquest executiu, tot estava ben fet i, per tant, li desbloqueja els diners i manté que no hi ha cap responsabilitat a assumir.
Tot plegat està generant un profund malestar en l’entorn BPA, que se sent objecte d’una persecució continuada per tal que l’administració andorrana i aquells que directament o indirectament van participar en la maniobra política que Espanya necessitava per aturar l’auge de l’independentisme català no hagi d’assumir responsabilitats. O ni tan sols això: que no vulguin admetre l’evidència. Perquè ha quedat clar que l’atac a BPA va ser per raons espúries i polítiques, i a partir d’aquí l’assalt al banc per cuinar causes i més causes va ser bufar i fer ampolles.
Perquè en no poques ocasions s’han tret informacions i fins i tot transferències o moviments bancaris de context per fer dir el que la fiscalia necessitava que es digués. Fins i tot filtrant dades perquè s’obrissin causes en països de l’Amèrica Llatina que permetessin, després, replicar investigacions a Andorra. O a la inversa. Una retroalimentació constant. O com asseguren fonts properes a BPA “una maquinació per mantenir acusacions i procediments sense escrúpols”.
Per a l’entorn de BPA, que a Andorra ni políticament ni judicialment no s’estigui fent tot el degut per aclarir aquelles amenaces i el suposat atac a la sobirania andorrana seria una mostra més de la cooperació presumptament haguda entre països
I és que el judici del ‘cas Pujol’, que aquesta setmana vinent viurà la fase més andorrana de totes amb la declaració ja sia presencialment a l’Audiència nacional o bé a través de videoconferència d’un bon grapat de persones de nacionalitat andorrana alguns dels quals amb certa rellevància pública -Josep Duró, Manel Cerqueda, Joan Pau Miquel, Antoni Zorzano, Antoni Rebés o Higini Cierco entre d’altres- i altres empresaris o bancaris amb vincles també amb el país com Josep Maria Pallerola o Jorge Cabarrocas està evidenciant com BPA va ser una de les baules clau per anar contra la família de l’expresident català.
Aquest dimarts hauria de declarar també al judici l’inspector de la policia espanyola i exagregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso. Però ja se l’hauria d’haver citat juntament amb altres integrants de la ‘policia patriòtica’ i, curiosament, els canals judicials corresponents van errar-la i van citar un Celestino Barroso que no és el policia si no un pobre jubilat que res sap ni del ‘cas Pujol’ ni menys encara del ‘cas BPA’. Barroso és el protagonista d’una gravació en què s’evidencien les amenaces a BPA.
Que l’entitat bancària andorrana era un dels focus principals per mirar d’atacar dirigents polítics catalans ho han admès diversos integrants de la ‘policia patriòtica’, com ara el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que en seu judicial andorrana va deixar clar que era el govern espanyol qui maniobrava i que, d’alguna manera o altra, hauria tingut la col·laboració d’altres jurisdiccions. En aquest sentit, per a l’entorn de BPA, que a Andorra ni políticament ni judicialment no s’estigui fent tot el degut per aclarir aquelles amenaces i el suposat atac a la sobirania andorrana seria una mostra més de la cooperació presumptament haguda entre països.