Terrén, exresident a la Massana i l’executiu que durant molt temps Orfund va tenir destinat sobre sòl africà, fent negocis suposadament en mines de diamants de països com els citats, va estar l’any passat, just ara fa un any, uns dies a la presó. El també soci de la societat fonedora a un nivell similar a la del llavors també executiu de l’empresa Jordi Cinca havia estat detingut el 2 de juliol en arribar a l’aeroport de Màlaga procedent del Brasil, on fa temps que viu i dirigeix complexos hotelers d’un cert luxe. Terrén és l’únic investigat formal en un cas iniciat el 2022 arran d’una querella presentada per un suposat esclau de les mines de diamants que haurien anat a parar a Orfund.
La causa la instrueix un jutjat de l’Audiència nacional espanyola i ha anat avançant però sempre o gairebé amb la fiscalia en contra. I així va ser com el ministeri públic, representat en aquest cas pel fiscal Pedro Martínez, va mantenir que Terrén no havia pogut comès delictes de guerra o de lesa humanitat perquè aquests tipus no estava vigents en el moment de passar els fets, entre el 1997 i el 2002. Segons el criteri de la ficalia, l’adquisició de diamants de sang, si es prova, no pot integrar els delictes de crims de guerra, sinó només una conducta de finançament que no es recull a la legislació vigent per a aquest tipus penal.
Evidentment la defensa de l’antic executiu d’Orfund també va mantenir-se inalterable en la innocència del seu patrocinat i en el fet que de cap de les maneres les activitats de la foneria i del propi Terrén eren constitutives de cap delicte. A més, i especialment la fiscalia, però també la defensa de l’exresident a la Massana, van al·legar que en el suposat cas que hi hagués hagut la comissió d’algun fet delictiu, aquest hauria d’haver prescrit per haver transcorregut més de vint anys.
Justament, a través d’accions legals tant de la fiscalia com de la defensa de Terrén, el 18 de desembre passat la secció quarta de la sala penal de l’Audiència nacional espanyola va acollir la pretensió de la prescripció i va ordenar al jutjat d’instrucció número 1 de la mateixa jurisdicció que conclogués el sumari, que el tanqués, que deixés córrer la investigació, vaja, i que deixés de dur a terme qualsevol de les diligències que encara estaven pendents o en curs. I seguint aquest mandat del tribunal jeràrquicament superior, el 7 de gener passat el jutjat en qüestió va donar per conclòs el sumari. És a dir, que tancava el cas deixant clar, però, que ho feia per mandat legal i amb l’única motivació de la suposada prescripció.
GIR A LA CAUSA
Gràcies al tancament del cas, es van deixar sense efecte les actuacions d’investigació que encara restaven pendents i, per exemple, es van deixar sense efecte els embargaments preventius sobre dos immobles vinculats a Terrén i també el bloqueig d’un vehicle que d’igual forma tenia relació amb l’executiu que ho era d’Orfund ara fa tres dècades. Però el cas ha donat un tomb important les darreres setmanes i la secció segona de la sala penal de l’Audiència nacional espanyola ha ordenat que es reactivi la investigació en el punt on estava quan suposadament es van considerar prescrits els fets.
“S’ha produït un tancament anticipat de la fase d’instrucció malgrat que la investigació seguia en marxa estant pendents determinades diligències els resultats de les quals podien donar lloc”
Segons una interlocutòria de dita sala del 16 de juny al qual ha tingut accés l’Altaveu, i després d’analitzar abundant jurisprudència, per exemple, del Tribunal Suprem espanyol, es considera que “s’ha produït un tancament anticipat de la fase d’instrucció malgrat que la investigació seguia en marxa estant pendents determinades diligències els resultats de les quals podien donar lloc” a que es precisessin en quin moment calia situar els fets. I, per tant, a partir de quina data calia posar a 0 el comptador de la prescripció. I és que fiscalia i acusació particular no coincideixen pas en fins quan Orfund hauria estat operant.
Sense acord, diu la secció segona de la sala penal de l’Audiència, el tribunal no pot emetre pas un pronunciament afirmant que els fets estan prescrits. Ben al contrari, la sala considera que només investigant es pot arribar a aclarir la situació i, per això, conclou que és precipitat observar la prescripció. I com que la prescripció era l’únic motiu pel qual s’havia decidit tancar el cas, doncs l’Audiència ordena reobrir-lo i impulsar la investigació. Reactivar-la. Certament, la fiscalia i la defensa de Terrén van insistir en què es confirmés la conclusió del sumari.
Però el darrer dia de juny, segons que ha sabut ara l’Altaveu, la secció segona de la sala penal de l’Audiència va emetre un altre interlocutòria, també en poder d’aquest digital, on es revoca l’aute de conclusió del sumari dictat el 7 de gener i s’ordena que “continuï la investigació en l’estat en el que es trobava” quan es va decidir aparcar la causa. I les diligències que encara restaven per fer, aparentment, no semblen gens menors. I es recorda que en funció de les actuacions que encara queden pendents pot sorgir la necessitat de promoure altres indagacions suplementàries.
EL QUE RESTA PENDENT
Així, encara resten per complimentar comissions rogatòries amb les autoritats judicials de països com el Brasil (s’haurien de fer escorcolls en els complexes que dirigeix Terrén en aquell país, per exemple), Costa d’Ivori, Libèria, Mali, Serra Leone i el Tribunal Especial Residual per a Serra Leone. També hi hauria pendent l’interrogatori en qualitat de testimoni d’un exconseller de l’ambaixada d’Espanya a Serra Leone.
Més deures pendents encara, com per exemple l’obertura d’una peça separada secreta de tràfic d’armes, crims de guerra i delictes de lesa humanitat a petició de la comissaria general d’informació de la policia nacional espanyola contra l’investigat i altres ciutadans espanyols. També s’ha d’acordar l’ampliació de la querella per blanqueig de capitals a la qual la fiscalia no es va oposar i tramitar una comissió rogatòria a les autoritats judicials d’Itàlia sol·licitada per l’acusació particular i que té com a objectiu que es remeti una còpia autenticada de la documentació comissada a Leonid Minin, un notori traficant d’armes que estaria vinculat, suposadament també, a tot l’entramat que s’està investigant.