Les guerres entre PSOE i Podemos ‘encallen’ la comissió sobre l’‘Operació Catalunya’ al Congrés

De moment només s’han consensuat dos compareixents: el controvertit comissari jubilat espanyol José Manuel Villarejo i l’empresari andorra expropietari de BPA Higini Cierco

José Manuel Villarejo en actitud de sorpresa. ARXIU

Les guerres polítiques entre el PSOE i Podemos en el sí del govern espanyol i l’extensa campanya electoral pels molts comicis autonòmics que hi ha d’haver a Espanya properament estan fent ‘encallar’ més del que toca la comissió parlamentària sobre l’‘Operació Catalunya’ que té un dels seus epicentres en la derivada andorrana que va suposar la destrucció de Banca Privada d’Andorra (BPA). Hores d’ara no hi ha manera que els dos partits que integren l’executiu liderat per Pedro Sánchez es posin d’acord sobre la tria de compareixents.

Només hi ha hagut dos noms, fins ara, que han fet el consens i que han estat confirmats com els primers compareixents que segur que ho faran: el controvertit i jubilat comissari de policia espanyol José Manuel Villarejo i l’empresari andorrà i propietari de BPA fins a la seva nacionalització Higini Cierco. Fonts properes a la comissió han confirmat que hi ha molt interès en saber què va passar a Andorra i si autoritats espanyoles, policials o d’altra naturalesa, van atacar un Estat tercer.

No obstant, la sensibilitat de la qüestió i les disputes al tomb de qüestions que no venen al cas -com la de la llei del ‘Sí és Sí’- fa que no hi hagi manera de consensuar un sistema de votació que permeti triar els compareixents. Les diverses formacions polítiques presents al Congrés espanyol, i en particular les formacions nacionalistes de Catalunya, sobretot, però també del País Basc i Galícia han demanat la compareixença de nombroses personalitats de tota mena. Per ara no hi ha acord en com s’han de triar.

Es dona per fet, és clar, que Villarejo i Cierco no seran els únics compareixents. De fet, com que el PP no està disposat a què sigui citat Mariano Rajoy, pactarà abans qualsevol altre possible declarant amb qui sigui abans no hi hagi la possibilitat que pugui ser reclamat l’expresident espanyol. A banda dels compareixents, també s’ha sol·licitat l’aportació de nombrosa documentació.

CONNIVÈNCIA

Alguns dels documents que s’han demanat haurien de poder evidenciar la suposada connivència entre autoritats andorranes i espanyoles per tal de facilitar presumptes investigacions al tomb de BPA que, a posteriori, justifiquessin les greus acusacions que es van formular, de vegades prefabricades, per tal de poder més tard tenir accés al banc amb la intenció de poder-hi trobar el que finalment no es va trobar perquè no hi era: comptes de dirigents nacionalistes catalans.