Així ho ha explicat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, a preguntes de Susanna Vela, presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, que s’havia interessat per la situació. La llei va entrar en vigor durant el febrer de l’any passat després de la seva aprovació al Consell General el gener -amb vots favorables de tots els grups tret d’Andorra Endavant-. Des de llavors, i segons desgrana la política massanenca, hi ha hagut un total de 22 resolucions condemnatòries.
D’aquestes, 7 són sentències del Tribunal de Corts. Quinze més corresponen a ordenances penals dictades per la Batllia. És a dir, judicis ràpids en els quals l’infractor accepta la culpabilitat.
No totes, però, han comportat que es fixi una indemnització. Hi ha casos en què no es considera que cal rescabalar la víctima perquè aquesta, directament, no reclama o hi renuncien. En aquest cas, ha succeït en dues de les sentències i en deu de les ordenances penals.
Per tant, capgirant les dades, s’han fixat indemnitzacions en cinc sentències i cinc ordenances penals. Aquests són els casos en els quals ara s’aplicaria les noves disposicions legals. És a dir, si el condemnat no posa els diners reclamats, la dona podria demanar que Govern pagués. Posteriorment, s’hauria de reclamar la quantitat abonada a l’infractor.