Govern acusa BPA de fer un “descontrol normatiu sistemàtic en general”

L’acusació particular en la causa general assegura que els processats formaven un banc que operava dins del banc i demana penes condicionals i sensiblement més baixes que les que ha sol·licitat la fiscalia per als quinze acusats que no situa “a dalt de la piràmide”

Alfons Alberca i Vanessa Durich comentant la jugada en l'inici d'una de les sessions. arxiu / atv

Banca Privada d’Andorra (BPA) era un “descontrol normatiu sistemàtic en general” i els processats en la causa general del ‘cas BPA’ constituïen un banc que operava dins d’un altre substituint “el negoci bancari per la cobdícia personal”. Així ho ha assegurat l’advocada que representava l’acusació particular en nom del Govern durant el seu informe de conclusions, en què ha rebaixat molt considerablement respecte del que demana la fiscalia les penes sol·licitades per als quinze acusats que no situa “a dalt de la piràmide”.

La representació lletrada del Govern ha estat molt més breu que el ministeri públic, però amb altres paraules i sense ser tant reiterativa, ha estat igual o més dura. Això sí, no ha provat gran cosa per no dir res més enllà d’afegir-se, és clar, a tot el que ja hauria corroborat la fiscalia. Cert, també, que l’executiu ha aprofitat els avisos fets per diversos bancs internacionals sobre l’operativa de BPA des de molt abans de la nota del FinCEN per assegurar que l’entitat havia de ser conscient d’allò que estava fent i del que no estava fent. I s’ha aferrat com a un flotador tant a les al·legacions presentades en un expedient disciplinari intern pel gestor de l’empresari Rafael Pallardó quan va ser incriminat en la causa ‘Emperador’ a Espanya com a l’informe Molins i Silva, el nom del despatx al qual l’entitat bancària va encomanar un informe per mirar de millorar en matèria de prevenció de blanqueig vist que BPA havia desembarcat a l’Estat espanyol a través de Banco Madrid.

La fiscalia vol 72 anys de presó i 800 milions de multa per als principals acusats en el ‘cas BPA’

El Govern, a través de la seva representació lletrada, ha reiterat els mantres de la fiscalia que el banc i els seus empleats, almenys els processats, mentien, enganyaven i duien a terme una “operativa coneguda, consentida i volguda de blanqueig”. I ha destacat la suposada “opacitat” amb què operava BPA. “Per quin motiu no s’expliquen, si tot estava ben fet, tot estava traçat i tot estava permès?”, s’ha demanat l’advocada Vanessa Durich, que ha exercit en nom de l’executiu l’acusació particular. “Coneixien els advertiments recurrents durant sis anys”, ha insistit la lletrada, que ha assegurat que si els màxims responsables de l’entitat “haguessin frenat, els gestors no haurien seguit en aquesta línia”, la de permetre i fomentar a parer del Govern operatives prohibides.

Una part important l’ha passat la representació lletrada del Govern en justificar-se. Justificar perquè havia de ser present en el cas com a part acusadora i perquè ho havia de fer malgrat que hi hagi una fiscalia

Justament, diferenciant “els que estan a dalt de la piràmide” de la resta, l’acusació particular ha establert les penes que demana. Per a tots, la inhabilitació de deu anys per treballar en els sector financer i les multes, les ha deixat a criteri del tribunal. Per als de dalt de la piràmide, on ha situat el director general, el director adjunt financer, la cap de compliment normatiu i els integrants del comitè de prevenció de blanqueig, exigeix la mateixa condemna que la fiscalia. Moltíssims anys i ferms. Per als quinze processats restants, inclosos els gestors de Pallardó, Govern demana entre tres i quatre anys sempre condicionals.

A més, ha deixat clar l’advocada, es demana al tribunal que sigui reconeguda la reserva d’accions. És a dir, que el Govern pugui “obtenir el rescabalament pels danys” que considera que BPA ha causat a l’Estat. I no és poc a tenor de les paraules usades per la representant de l’acusació particular. “El mal causat al nostre país, institucional, social, reputacional, econòmic, financer, es pot dir fins i tot que judicial” seria ingent, segons el Govern, que ha recordat que “la crisi l’han protagonitzat els comportaments com a subjectes obligats” de persones de qui l’Estat es refiava per combatre el blanqueig i, en canvi, a parer governamental, el van fomentar.

“La crisi BPA va ser causada per la pròpia entitat”, ha dit l’advocada, que ha insistit que va ser una “crisi únicament i exclusivament protagonitzada pels principals directius” de l’entitat amb “conductes que es comencen a conèixer públicament a partir de la nota del FinCEN” encara que “en absolut es pot considerar (el ‘Notice’) el desencadenant de la crisi” perquè molt abans s’havia fet “cas omís a les normes internacionals” que ha fet que la ‘causa general’ no sigui “ni la primera ni l’última de les causes obertes contra l’entitat i molts dels que estan aquí asseguts”.

Sense compassió amb els comercials de BPA, el fiscal demana 69 anys de presó i 32 milions de multa

Una part important l’ha passat la representació lletrada del Govern en justificar-se. Justificar perquè havia de ser present en el cas com a part acusadora i perquè ho havia de fer malgrat que hi hagi una fiscalia. En aquest sentit, s’han exposat diverses sentències del Tribunal Constitucional i altra jurisprudència per avalar que el Govern té tot el dret de defensar l’interès general de l’Estat en aquest cas que, ha recordat, és un més dels molts que afronta BPA. Sempre s’ha intentat minimitzar la causa que va facilitar la intervenció del banc i, al cap i a la fi, poder accedir com si res no passés als budells d’una empresa privada.

Els processats lamentaven haver-se de sentir una vegada més ‘el coco’ de tot. I comencen ara a treballar més que mai en la seva defensa amb el suport tècnic dels diferents advocats que intervenen en la causa. La sala ha acordat ajornar la vista durant quinze dies, fins al 9 d’octubre, perquè les defenses puguin preparar adequadament els seus respectius argumentaris. Després, el judici quedarà vist per a sentència.

Etiquetes: