Mentrestant, la defensa considera que a l’acusat se l’ha d’absoldre per manca de proves i, subsidiàriament, se l’ha d’absoldre en aplicació de l’eximent relatiu a la seva incapacitat per saber que el que estava fent era il·lícit. I és que la clau de volta de tot plegat, el debat que hauran de resoldre les magistrades del Tribunal de Corts que han vist la causa durant tota aquesta setmana a porta tancada, és aclarir, més enllà de si creuen que hi ha prou elements de prova com per concloure que els fets van passar, si, a més a més, el jove era conscient del que feia o no. Si el trastorns que la Conava ha validat que pateix realment van minvar la seva capacitat cognitiva o no ho va fer.
El judici ha finalitzat aquest divendres a primera hora de la tarda després de quatre dies de vista a porta tancada. Més enllà de les conclusions sobre les quals han informat les parts aquest darrer dia de judici, llarguíssimes totes, la jornada clau hauria estat aquest dijous, quan van comparèixer els perits que avalen el diagnòstic que ha estat reconegut per la Conava. Al processat se li han diagnosticat fins a quatre trastorns: autisme, hiperactivitat, ansietat i capacitat intel·lectual limitada. Se li ha reconegut un menyscabament del 61%, un percentatge sobre el qual algun dels declarants van mostrar la seva sorpresa.
Els pèrits judicials, els psiquiatres Carlos Mur i Luis Villar, igual com les psicòlogues citades per la defensa, haurien assegurat durant la vista que el conjunt de patologies que sofreix el jove feien impossible que pogués ser conscient de la il·licitud del que estava fent. La fiscalia considera que el noi és autor d’una violació, d’una violació en grau de temptativa, d’una agressió sexual i d’una agressió sexual amb abús de confiança. Les víctimes serien tres noies d’entre 14 i 15 anys, encara que hi ha dubtes de si una d’elles, quan van passar els fets, en tenia 13. D’aquí la variació de petició de pena de la fiscalia i l’acusació particular.
Aquesta darrera, que representa els interessos de dues de les víctimes, ha posat en dubte el diagnòstic avalat per la Conava tot recordant que els trastorns detectats formalment ara serien incompatibles amb comportaments, estudis o formacions que fa o ha estat fent el processat. Jurídicament, processalment, l’acusació particular no ha tingut marge de maniobra per poder fer un contraperitatge mèdic, forense. En tot cas, considera que els fets estan plenament provats -com a mínim respecte de les seves patrocinades- i que el jove era conscient de tot.
La mateixa consciència considera la fiscalia que tenia el jove, malgrat que en aquest cas, l’acusació pública no qüestiona els dictàmens mèdics i la valoració validada per la Conava. Com s’ha dit, i en funció si es considera que la noia sobre l’edat de la qual hi ha dubtes en el moment dels fets enjudiciats, una petició és de 13 o 14 anys i, l’altra, de 24 o 25. En els dos casos pel global dels delictes que una part i l’altra li atribueixen.
La defensa considera que els fets no estan provats, especialment en un dels casos. Per això demana l’absolució. I, en cas que es consideri que va passar allò que se li atribueix al processat, es demana l’aplicació d’un eximent pel fort menyscabament que pateix el jove en atenció al diagnòstic que evidencia fins a quatre trastorns mentals diferents. En tot cas es podria plantejar alguna mesura curativa o de seguretat. Ara la pilota és al teulat de les magistrades.