De fet, inicialment la Batllia havia designat Crèdit Andorrà i la CASS com a controladors, atès que els dos formen part del cos de creditors. Totes dues entitats van renunciar al càrrec, que fins ara era voluntari i no remunerat, perquè, entre altres coses, ho consideraven o incompatible per conflicte d’interessos o no tenien els recursos per destinar a una fallida tan complexa. També l’AFA va renunciar a poder assumir el rol de controlador. I la batlle que dirigeix el cas, com s’explica en un aute del mes de juliol que ha transcendit ara, va fer diverses gestions prop de professionals de la consultoria financera per si a algú li generava interès.
En l’aute esmentat, la batlle Sònia Tumí explica que només va respondre Eduard Jordi Bober a través d’OCPS Auditors i Consultors. En la interlocutòria s’explica les funcions que va oferir i els emoluments, en forma d’honoraris, que sol·licitava. La primera proposta feta per l’expert independent va tenir, posteriorment, una rebaixa d’honoraris fins a situar-se en el que finalment s’ha acordat, i que respon a “un import equivalent al 0,08% sobre la massa creditora més IGI, amb un pagament mensual a compte de 4.000 euros més IGI a mesos vençuts”.
ACCEPTACIÓ
L’aute en qüestió accepta, gairebé dos anys després, la renúncia de les dues entitats inicialment designades com a controladores i que, de fet, no han exercit mai. Per tant, s’ha estat dos anys sense control. I mirant què es feia en aquest àmbit. Per a més inri, hi ha hagut un canvi legal respecte de la llei de cessació de pagaments i fallida que aquells que es troben immersos en el procés com a fallits considere, si més no, sospitós. És a dir, es modifica la llei per possibilitar que hi hagi controladors externs a la fallida i remunerats. Això en una llei del 1969. Mai abans s’hi havia pensat.
Per acabar-ho d’adobar, hi ha una habilitació especial per aplicar certes decisions sobre entitats bancàries i, a més, permet que fallides que a estiguessin en curs puguin beneficiar-se de les noves disposicions i aplicar-les. Vaja, un terreny, si més no, preparadet perquè finalment la batlle pugui tenir controlador que, dit de passada, s’entén, això sí, vista la complexitat i els volums que es mouen en la fallida, tal i com ella mateixa explica en la fonamentació de la resolució judicial dictada.
També deixa clar que “procedeix acordar que els honoraris derivats del nomenament del senyor Eduard Jordi Bober (OCPS Auditors i Consultors) com a controlador del present procediment siguin satisfets amb càrrec a la massa patrimonial objecte de la fallida, integrant-se aquests dins les despeses necessàries inherents a la pròpia tramitació del procediment concursal”. L’acord l’adopta la batlle després de repassar tota la legislació aplicable al cas i considerar que s’hi escau perfectament.
SORPRESA I MALESTAR
El fet que finalment es designi un expert que va ser proper a Andbank, molt proper, i que tingués almenys al seu dia implicacions lligades a les derivades del ‘cas Jordi Pujol’ no ha agradat gens implicats en la fallida. Certament, Eduard Jordi és l’únic professional que es va oferir. Però es considera que hi pot arribar a haver un conflicte d’interessos, en algun moment. La batlle no l’ha observat en cap moment.
També es considera d’allò més dubtós que s’hagi hagut de tornar a canviar una llei -en altres moments, o s’han modificat o s’han fet totes des de zero, com la llei de l’AREB- per donar sortida a una qüestió relacionada amb el ‘cas BPA’, en què l’administració andorrana, com a mínim, hi juga un paper molt important. I lluny de ser neutral. Com a mínim, ja que es canviava la llei per tal de poder contractar algú extern i remunerat, es pensa que s’hauria d’haver fet una nova temptativa de trobar interessats en assumir el control de la fallida.
El que sí que és clar, han assegurat fonts coneixedores del procés, és que la batlle en tot moment va mostrar el seu interès per poder disposar d’un professional que conegués el sector i pogués realment entendre la complexitat de la situació i que, a més a més, fos andorrà. Pretenia, doncs, un expert extern a la fallida però nacional. I això, asseguren les fonts, no era pas fàcil d’assolir.