Entre altres coses, ja els tribunals ordinaris van dir a l’empresari en qüestió -una col·laboradora del qual a Andorra, que a més titularitzava una societat, va passar-se vuit mesos a la presó per aquest cas- que el que s’investiga a França i el que s’instrueix a Andorra són elements diferents. Les autoritats franceses estarien més focalitzades en la defraudació fiscal mentre que a Andorra, ja s’ha dit, la causa està oberta pel presumpte blanqueig de capitals. De fet, no seria aquest l’únic compravenda investigat. I un dels retrets que fa l’empresari a la Justícia és, justament, que no s’hagués fet molt abans un desglòs de la seva causa.
Justament, els recurrents -persona física i jurídica- interposen el seu recurs d’empara contra la desestimació de l’incident de nul·litat per un seguit de motius, consistents en haver-se vulnerat el dret a la jurisdicció per no procedir a desglossar la causa en el moment oportú; el dret a un judici de durada raonable; el dret a obtenir de la jurisdicció una decisió fonamentada en dret; el dret a un procés degut; el dret a la defensa; el dret a la legalitat penal ‘non bis in idem’; i, el principi de la seguretat jurídica.
Doncs bé, l’Alt tribunal no només desestima el recurs si no que s’autoflagel·la una mica en admetre en la sentència que aquest recurs ja no s’havia d’haver admès. Per manca de substància constitucional. Perquè en la base de tot plegat hi ha el fet que no s’hagi acceptat arxivar la causa. I d’això en deriva la discussió sobre qüestions de legalitat procedimental.
El Tribunal Constitucional recorda en els fonaments jurídics de la resolució dictada que “un aute que desestima l’arxivament de les actuacions en el marc d’un procediment de sumari no pot merèixer la qualificació de resolució definitiva”. En efecte, “no posa fi al procés ni des de l’òptica substantiva, ni des de l’òptica processal, sinó que constitueix una mera resolució interlocutòria. Per tant, aquest recurs d’empara ha estat indegudament admès a tràmit i ha de ser desestimat, sense perjudici que els recurrents puguin reproduir els seus greuges amb motiu de la resolució definitiva que es pugui dictar en el procediment esmentat”.
DURADA RAONABLE
Sobre l’únic que accepta l’Alt tribunal entrar en el fons per desestimar-ho també és en el fet de si hi ha hagut durada raonable del procés o no hi ha estat. I després de repassar la teoria jurisprudencial tant nacional com en matèria de Tribunal de Drets de l’Home, els magistrats recorden que “aquest procés penal presenta un grau important de complexitat processal, com ho evidencia l’existència d’entrades i de registres judicials, d’informes policials, d’emissions de comissions rogatòries internacionals i de recordatoris d’aquestes, així com els entramats societaris”.
El Constitucional retreu al recurrent que hagi tingut una actitud gens activa i tampoc “cooperadoa en el desenvolupament del procés penal” perquè no hi ha hagut manera que hagi declarat davant la jurisdicció ordinària
“El temps transcorregut se situa en poc més d’un any des de la incoació de les diligències prèvies, el 5 de març del 2025, i en aquest lapse de temps s’han portat a terme actuacions instructores rellevants” com també recorda, en el marc del cas, la fiscalia. “Els recurrents en empara consideren que el lapse de temps de 10 mesos des del recordatori del 14 de juliol del 2025 fins a l’aute de denegació de l’arxivament constitueix una vulneració del seu dret fonamental a un judici de durada raonable per manca d’impuls d’ofici de l’òrgan judicial.” El Constitucional, però, no ho comparteix de cap de les maneres.
I l’Alt tribunal encara te marge per dedicar una reprimenda a l’empresari francès, que des que va esclatar el cas i veient com la ‘sòcia’ acabava a la Comella, no hauria tornat a trepitjar més, aparentment, el Principat. “De les actuacions penals es desprèn que l’òrgan judicial ha intentat fins a 4 vegades practicar la declaració judicial del recurrent sense èxit, sent la darrera del 24 d’abril del 2026. I si es pren en consideració l’actitud processal del recurrent, es pot observar que la primera compareixença és del 17 de febrer del 2026, per tal de sol·licitar l’arxivament, sense cap altre tràmit. I aquesta petició va ser resolta mitjançant l’aute del 9 d’abril del 2026. Per tant, la part recurrent, fora de l’escrit demanant l’arxivament, no s’ha mostrat activa, ni cooperadora en el desenvolupament del procés penal.”