El número 2 de BPA al 2015 ha tancat les explicacions a preguntes del seu advocat defensor acabant de parlar d’algunes reunions del comitè de prevenció del blanqueig i de l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó, al tomb del qual suposadament gira el cas pel qual s’hauria intervingut el banc. L’executiu bancari ha tornat a deixar clar que l’empresari el que feia era enredar el fisc espanyol suprimint un zero a la factura que presentava a l’agència duanera espanyola quan arribaven els contenidors de marroquineria que comprava.
De Rosselló ha explicat que Pallardó sabia perfectament com treballaven els duaners espanyols i que aquests tenien en compte el volum de la mercaderia i no pas el seu cost. D’aquí que eliminés un zero a la dreta i hagués de pagar molt menys d’impostos. L’executiu bancari, responsable de control d’auditoris i de la relació amb les entitats supervisores, també ha explicat que al juny del 2011, degut a què s’estava negociant la compra de Banco Madrid i a altres circumstàncies es va decidir discontinuar l’operativa de Pallardó. Els gestors ja hi estaven d’acord.
“Quan l’àrea comercial aixeca el braç, ‘compliance’ encantada”, ha dit metafòricament el bancari processat, que ha explicat que si no va ser fins al setembre que es va tallar l’operativa va ser perquè “som lents”, no pas per altres circumstàncies respecte de les quals també es va anar informant al seu dia.
SERRELLS
Quan l’advocat de De Rosselló ha donat per conclosa tota l’explicació al tomb de Pallardó, i tal i com ja havia anunciat -i després d’una pausa- ha afrontat algunes poques qüestions en relació amb altres temes que impliquen el bancari i que, en algun cas, de resquitllada apareixen en l’aute de processament. Sobre alguns temes concrets, com que són objecte d’investigació en altres causes, el magistrat president, Enric Anglada, ha preferit que no se’n parlés. Sí que ha demanat sobre la societat Landstreet.
I per acabar, De Rosselló ha volgut posar l’accent amb el ‘cas Petrov’ i els motius “rocambolescos” que el van portar a estar, primer, investigat en la causa general del ‘cas BPA’ i, després, a acabar processat i que la fiscalia li demani un munt d’anys de presó. El director general adjunt de BPA quan es va intervenir l’entitat bancària ha explicat que el juny del 2013 “em convoca la Batllia per dir-me que entre final de gener i final de febrer m’havien estat gravant les trucades telefòniques a partir d’una comissió rogatòria (CRI)” tramesa per Espanya.
“L’11 de novembre del 2015 vinc a declarar per primer cop en el ‘cas BPA’ i aporto certificats que no estic imputat”. Després, al desembre del 2015 i quan en les causes Clotilde i Emperador no hi havia hagut cap moviment des del 2013, “per Obra de l’Espirit Sant estic imputat pel senyor Grinda a Espanya”
Al gener, justament, s’havia detingut en el marc del denominat ‘cas Clotilde’ el ciutadà rus resident a Lloret Andrei Petrov, que tenia relació amb comptes a BPA que des del 2007 no experimentaven moviments. “Em poso a disposició de l’Audiència nacional espanyola a través d’advocats i el setembre del 2013 rebem un document de l’audiència explicant-me que jo no formo part de la causa”. I sol·licitant-li perquè caram demanava els motius pels quals se li havia punxat el telèfon. No tornaria a saber mai més del cas fins al 2015.
Un dia després de la nota del FinCEN, l’11 de març del 2015, el fiscal espanyol José Grinda comunicaria a les autoritats andorranes que estava imputat en els casos Clotilde i Emperador. De Rosselló no sabria res d’això fins que es va aixecar el secret de sumari. Però va ser arran d’aquelles manifestacions de Grinda que “el ministeri fiscal andorrà demana que s’imputi en aquesta causa”, la que s’està jutjant des de fa prop d’un any i que ara s’atura, de nou, fins al 5 de juliol. “L’origen de la meva imputació és aquest”, ha exposat De Rosselló.
Més encara, el bancari ha explicat davant el Tribunal de Corts que davant de les insinuacions fetes per Grinda, els advocats de BPA es van tornar a posar en contacte amb l’Audiència espanyola que van certificar per escrit que Santiago de Rosselló, igual com altres directius del banc als quals inicialment també se’ls involucrava, “no es troba ni s’ha trobat” imputat en cap dels dos casos citats. “Tot és molt rocambolesc”, ha remarcat el llavors número 2 del banc.
En el seu relat, ha explicat que “l’11 de novembre del 2015 vinc a declarar per primer cop en el ‘cas BPA’ i aporto certificats que no estic imputat”. Després, al desembre del 2015 i quan en les causes Clotilde i Emperador no hi havia hagut cap moviment des del 2013, “per Obra de l’Espirit Sant estic imputat pel senyor Grinda a Espanya”. Això ha portat a afirmar amb contundència el bancari que hi va haver “connivència entre fiscalies”, que s’emmarcaria en la guerra contra els Pujol com ha quedat clar amb tot el que ha anat apareixent respecte de la ‘policia patriòtica’. “Em considero víctima de tot això.”
“Pensar que la primera potència mundial, els americans, s’esperaran vuit anys a dir res sobre uns russos que tenen diners a la BPA, a Andorra, i que no mouen fons des del 2007 fa riure”, ha dit el número 2 de BPA al 2015, que ha afegit que també “té curiositat” que “intervingui la primera potència mundial en relació a un senyor xinès que es diu Gao Ping i que no ha operat mai amb dòlars”
De Rosselló va acabar jutjat per suposat blanqueig en el ‘cas Petrov’ per un préstec que mai va passar fronteres i sense que altres bancs amb els quals havia operat el client rus tinguessin el més mínim problema. “Hi ha hagut coses tan kafkianes”, s’ha lamentat el bancari amb indignació tot deixant clar “l’objectivitat” del jutge que va portar el cas entre el 2016 i el 2018 a l’Audiència nacional espanyola. El número 2 de BPA ha dit que se’l va pressionar perquè pactés una condemna però s’hi va oposar, resultant finalment absolt.
“No puc entendre de cap manera aquesta persecució de la ‘policia patriòtica”, aquesta “connivència entre persones” en mode “matem-lo”, ha dit l’executiu bancari, que també ha fet notar tres elements sobre el ‘notice’ del FinCEN: “Pensar que la primera potència mundial, els americans, s’esperaran vuit anys a dir res sobre uns russos que tenen diners a la BPA, a Andorra, i que no mouen fons des del 2007 fa riure”, ha dit.
També ha afirmat que “té curiositat” que “intervingui la primera potència mundial en relació a un senyor xinès que es diu Gao Ping i que no ha operat mai amb dòlars”. I, finalment, “també té curiositat” que els americans citessin al ‘notice’ el ‘cas Veneçuela’ quan la mateixa Batllia va alliberar els més de 200 milions d’euros que inicialment havien estat embargats.
En fi, que el número 2 de BPA ha deixat notar el seu enuig, que ho és també de tots els processats en la causa, pel que entenen una persecució amb l’aval o la promoció de les autoritats espanyoles i andorranes per aconseguir un objectiu espuri com podia ser el fre a l’auge de l’independentisme català. I d’això en fa anys i panys i el judici dura i dura. I, ara, davant la baixa per paternitat d’un dels advocats defensors, com a mínim seguirà aturat fins al 5 de juliol.