Dues ‘megaestafes’ internacionals amb criptomonedes esquitxen Andorra

Com a mínim dos ciutadans del país es troben entre els milers de persones que han endegat accions contra Nimbus i Arbistar, el cap de la qual haurà d’ingressar a la presó per ordre judicial

El logotip d'Arbistar. ARXIU

Dues ‘megaestafes’ internacionals de naturalesa piramidal i que tenen les criptomonedes i alts rendiments com a reclam han acabat esquitxant Andorra. Com a mínim dos ciutadans del país es troben entre els milers de persones defraudats que han iniciat accions judicials contra les plataformes Nimbus i Arbistar. Justament, aquest dilluns, el magistrat que instrueix aquesta darrera causa a l’Audiència nacional espanyola ha acordat l’ingrés a presó del cervell de la trama.

Només en el cas de la plataforma Arbistar, que és el que judicialment està més avançat, es compta que s’haurien estafat els 32.000 inversors que d’una manera o altra han participat en la comercialització de les criptomonedes, encara que no tots ni molt menys han impulsat accions. Pel que fa a Nimbus, hi hauria almenys 4.000 afectats. En tots dos casos el frau estaria de l’ordre dels cent milions d’euros. El despatx d’advocats que representa la majoria dels afectats ha confirmat que hi ha dos ciutadans d’Andorra entre els impulsors dels dos procediments judicials. El d’Arbistar està molt més avançat perquè després de les inhibicions dels diferents jutjats ‘locals’ on s’han presentat querelles i altres accions penals, finalment tot s’ha acumulat a l’Audiència.

En el cas de Nimbus es va pel mateix camí però encara falta marge per recórrer i perquè siguin els jutjats centrals espanyols els que assumeixin la coordinació de la investigació. El que no ha transcendit per raó de protecció de dades segons els consultats és la quantitat que els haurien estafat. Però estaria aparentment entre 1 i 5 bitcoins. I, de mitjana, cada bitcoin està valorat en uns 27.000 euros.

DECISIÓ JUDICIAL

Com s’ha dit, aquest dilluns el jutge que dirigeix la causa de la plataforma Arbistar ha acordat l'ingrés a la presó provisional i incondicional de Santiago Fuentes Jover, presumpte líder de trama criminal. El magistrat Santiago Calama, que ha adoptat aquesta mesura a petició de la fiscalia i d'una de les acusacions particulars una vegada s’ha procedit a la declaració indagatòria, considera que hi ha un alt risc de fuga de Fuentes Jover per la gravetat de les penes a les quals s’enfronta, fins a 18 anys de presó, i la possibilitat d’accedir als més de 92 milions d’euros suposadament estafats.

El magistrat observa un alt risc de fuga de Fuentes Jover per la gravetat de les penes a les quals s’enfronta, fins a 18 anys de presó, i la possibilitat d’accedir als més de 92 milions d’euros suposadament estafats

Per a tres investigats més, el jutge ha acordat la llibertat provisional amb l’obligació de comparèixer davant l’òrgan judicial cada quinze dies, la retirada del passaport i la prohibició de sortida del territori nacional. Un quart investigat que estava citat per a la declaració indagatòria, Viktor Alexandre W.F., no ha comparegut davant del jutjat. L'acte de presó recorda que l'investigat, mogut per un ànim d'enriquiment il·lícit, va desenvolupar un negoci fraudulent de captació massiva d'inversors, mitjançant l'oferta d'un sistema fictici de “arbitratge de criptomonedes”.

Amb aquesta finalitat, a través de la mercantil Arbistar 2.0 SL i amb la col·laboració de, com a mínim, sis persones més, oferia una sèrie de sistemes automatitzats per invertir en criptomonedes, a través de diversos bots d'arbitratge, que eren presentats com a eines infal·libles capaços de detectar el moment exacte en què cal comprar en una plataforma i vendre en una altra. Tot això sota una estratègia de màrqueting dissenyada acuradament, on combinava l'oferiment d'una alta rendibilitat (entre un 8% i 15%), amb potents campanyes de comunicació a través de diversos canals a internet, esdeveniments en hotels, i utilització instrumental dels primers inversors per al procés de captació.

ALGORITMES

“En definitiva, Santiago Fuentes Jover presentava Arbistar com un entorn d'inversió perfecte en què el sistema automatitzat mai falla. Tot i això, el sistema d'algoritmes sobre el qual suposadament pivotava el negoci ofert mai no va estar operatiu, tal com rotundament conclou l'informe pericial elaborat pel departament de Cibercrim de la Unitat Central Operativa”, subratlla Calama. El titular del jutjat central d’instrucció 4 assenyala que hi ha indicis per atribuir a l'investigat un delicte continuat (amb notòria gravetat i perjudici causat a una generalitat de persones) d'estafa qualificada per l'especial gravetat, atès el valor de la defraudació, i un altre de organització criminal.

Aquests delictes tenen una excepcional rellevància penal, de fins a 18 anys de presó, cosa que augmenta la temptació de fuga. “Com més gravetat del delicte més intensa cal presumir la temptació de fugida”, aprecia el jutge. El magistrat té en compte a més que la trama al voltant de la plataforma Arbistar va estafar més de 92 milions d'euros, dels quals únicament han estat localitzats i decomissats una part ínfima.

Santiago Fuentes.

“Per tant, aquesta circumstància col·loca Santiago Fuentes Jover en una situació privilegiada amb vista a eludir l'acció de la Justícia, ja que disposa d'una ingent quantitat econòmica amb què sufragar l'accés a mitjans il·lícits que li permetin abandonar el territori nacional i així situar-se al territori de països on poder evitar les ordres internacionals de recerca i captura procedents d'Espanya, i un cop allà subvenir còmodament a totes les seves necessitats amb el producte procedent del delicte”, conclou.

En relació amb això últim, assenyala que aquestes quantitats són fàcilment disponibles pel processat en qualsevol lloc on es trobi, ja que aquestes, tal com apareix en les actuacions, estarien contingudes en moneders freds, és a dir, en dispositius d'emmagatzematge de criptomonedes que mantenen les claus privades fora de línia i poden utilitzar-se sense deixar rastre, mantenint la privadesa i anonimat, ja que eviten l'associació directa entre identitats, permetent utilitzar pseudònims o identitats alternatives.