Diversos dels rètols del concessionari van ser malmesos a cops de pedra, llançades des de l’exterior, i s’hauran de canviar totalment perquè no es poden reparar. Alhora, també es van fer malbé els parabrises de tres vehicles que estaven estacionats dins del recinte però a l’aire lliure. I els parabrises tampoc són gens barats. L’ara condemnat i empresonat, ni quan va ser detingut, ni en seu policial, ni després davant l’autoritat judicial, no va saber explicar perquè va actuar com va actuar.
De fet, quan va començar a llançar trossos de formigó que va trobar en les immediacions de l’estació de busos, l’home pràcticament acabava d’arribar des de l’estranger. Ho havia fet, justament, en autobús. I segons les fonts consultades, el jove, que va ser detingut un parell d’hores després de cometre els fets, pràcticament no era ni conscient on havia arribat. Just tenia coneixement de l’existència, fins i tot, d’Andorra. I és que és possible, sense arribar-ho a poder afirmar, que l’home no estigués en els seus cabals.
Segons les fonts consultades, les persones, veïnes i passants per la zona que van veure com el jove llançava les pedres contra el concessionari en qüestió, que van alertar la policia, van explicar que malgrat ser quarts d’onze de la nit d’un diumenge força fresc, el jove anava sense samarreta i, en conseqüència, amb el tors nu. Va llançar diverses pedres contra el recinte automobilístic i seguidament va allunyar-se una mica de la zona fins a ser detingut arran d’una recerca policial que va durar just una hora i mitja, aproximadament.