Justament, i parlant planerament, els propietaris de cal Sastre, per aconseguir la regularització de l’enlairament de la coberta, el que van fer va ser modificar el camí d’accés a casa i aixecar-lo també, amb la qual cosa la distància entre el terre i el sostre ja no era tanta. Dita modificació, però, hauria fet que l’accés a ca l’Areny sigui més complicat o en alguns casos fins i tot impossible o que l’aigua si escoli, quan plou, de forma més fàcil i vigorosa. I com que el camí era indivís, les jurisdiccions ordinàries van entendre que no es podia fer cap actuació si no era de comú acord entre les dues parts. I, en no ser-ho, calia desfer allò que s’havia fet.
Però cal Sastre defensa la seva actuació i, sobretot, quant a la part del plet que ara ocupa, entén que no se li va explicar realment de què se ‘l’acusava’ i , en conseqüència, no es va poder defensar adequadament. Ja la sala civil del Tribunal Superior va dir que d’allò que formava part de l’expedient es podia veure clarament quin era l’objecte de tot plegat i sobre què versava el plet. I que no es tractava de cap element transcendent. Però ara caldrà veure què hi diu el Constitucional. De moment, l’Alt tribunal ha acceptat estudiar-ho.
En concret, cal Sastre denuncia “una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats” i que s’anul·lin les resolucions dictades en el marc d’aquest cas i, a més, que es retrotreguin les actuacions processals.
La retroacció s’hauria de fer, “amb caràcter principal, al moment immediatament anterior al tràmit de contesta, de forma que aquesta part pugui contestar i exercir el seu dret a la defensa, coneixent la veritable acció exercida pel demandant” i “amb caràcter subsidiari, al moment anterior a dictar-se la sentència de la sala civil, per tal que se’n dicti una de nova amb plena adequació a l’ordenament jurídic i, de manera específica, als preceptes constitucionals, acollint la procedència no extemporània de les excepcions de prescripció oposades, especialment, la prescripció de l’acció possessòria”.