Les defenses del ‘cas BPA’ posen l’accent en què mai s’ha provat que es falsifiqués documentació

Les representacions lletrades dels acusats en la causa general tornen a denunciar “les mancances de la instrucció” i asseguren que l’operativa de Pallardó tenia un volum de justificants “niquelats” tant elevat que només hi poden haver “errors administratius”

La vista es continua desenvolupant a la Sala Magna de la Seu de la Justícia.
La vista es continua desenvolupant a la Sala Magna de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

Les defenses dels processats en la causa general del ‘cas BPA’ continuen exposant els seus informes. De fet, la primera de les advocades que ha iniciat aquest torn ha seguit exposant les seves conclusions aquest dimarts. No són informes compartits ni consensuats. Però sí que coincideixen en molts punts amb la resta de defensors. Tots, per exemple, demanaran l’absolució dels seus patrocinats i tots avalen el fiasco de la instrucció o el fet que mai s’ha provat que les factures amb què l’empresari Rafael Pallardó justificava la seva operativa fossin falses, falsificades.

Durant la sessió d’aquest dimarts, jurídicament prou interessant “i necessària” segons les parts de la defensa, però molt densa i tècnica alhora, s’han repassat des de les incidències que la fiscalia ha anat retraient en l’operativa de Pallardó, al tomb de la qual gira tota l’acusació, fins al conjunt de transferències que es van fer. Tantes com 339. I ha quedat clar, perquè la primera advocada en intervenir ho ha repetit per activa i per passiva, que mai no s’ha provat que hi hagués falsificació documental.

Advocats i processats arribant aquest matí a la Seu de la Justícia.

Relacionat

Les defenses del ‘cas BPA’ acusen la fiscalia de considerar “fets provats realitats fictícies”

Després d’una instrucció llampec pel volum de la causa i de mesos i mesos de vista, al final de tot, el fiscal general, Alfons Alberca, va bastir tota l’acusació partint de la base que com que les factures eren falses, darrere hi podia haver qualsevol cosa. I, com han indicat les defenses, al final tot són “suposicions”. Perquè en relació a la falsedat documental “no es va practicar la prova per ser considerada innecessària”. És a dir, tant la instructora com el Tribunal de Corts, no van qüestionar mai que l’empresari comprava i venia mercaderia, bosses de mà i cinturons, en gran mesura, marroquineria, vaja. Tampoc s’ha dubtat que Pallardó pagava el producte i facturava perquè, realment, venia. Com que les transaccions comercials eren reals, es va concloure que no calia indagar si les factures contenien falsedats o no. Però al final de tot plegat, i quan ha convingut, el ministeri públic ha sustentat, al·leguen les defenses, la seva acusació en la presumpta falsificació documental.

“Es demanava que se certifiqués si la documentació aportada era o no falsa, cosa que s’ha impedit des de la instructora i que el Tribunal de Corts ha beneït”

Com ha remarcat l’advocada intervinent, “es demanava que se certifiqués si la documentació aportada era o no falsa, cosa que s’ha impedit des de la instructora i que el Tribunal de Corts ha beneït”. Per tant, ara no es pot justificar tots els mals amb unes suposades falsificacions que mai s’han demostrat que hi fossin. Diferent és, recorden les defenses, que hi pogués haver alguna errada en alguna factura. Però en tot cas, l’error “serà de qui va emetre la factura” i “la gestora -encarregada del compte de Pallardó- difícilment podia retenir tota la informació”.

És a dir, des del control primari, des del primer nivell de control, que són els gestors, ja es va començar a garantir el seguiment de l’operativa de Pallardó sol·licitant documentació que avalés la veracitat de l’operativa. I no es discuteix que hi havia mercaderia. Que n’arribava i se’n venia. Que es cobrava i es pagava. Per tant, hi pot haver errors que serien de tipus “administratiu”. Però mai que podrien tenir una rellevància penal i menys encara que servís per fer seure 24 persones al banc dels acusats i permetés tancar un banc. Sempre segons les defenses.

A més, es van repassant tot el conjunt de transferències que es van formalitzar per tal de demostrar que la immensa majoria es van fer “de manera niquelada”. I que no es pot atribuir un fet delictiu perquè algunes de les transferències no estiguin prou ben acreditades. De fet, la defensa en qüestió ja va mirar de convèncer el tribunal que fins i tot hi havia un escrupolós control del billetatge. I si en algun moment no es va fer prou bé, l’anomalia no podia ser atribuïda ni al banc ni als seus empleats.

Comentaris

Trending