Des que hi va haver la notificació de la sentència que condemna l’ex-consellera general Meritxell Mateu i l’ex-CEO de BPA Joan Pau Miquel, almenys pel que fa a una part important dels processats s’ha notat a la sala de vistes una baixada d’ànim. El transcurs del judici ha evidenciat en molts moments -tot i l’intent aguditzat les darreres setmanes del fiscal d’anar a buscar la confrontació entre els processats- que Alfons Alberca es recolza tot sovint en falles teòriques administratives per fer veure que el banc era una desorganització.
Com li han recordat algunes defenses i alguns processats les darreres setmanes, la clau de volta de tot plegat és veure si l’origen del diner era il·lícit o no ho era amb el Codi penal andorrà vigent a cada moment a la mà. I mai, mai encara ara durant el judici, s’ha procedit a intentar aclarir si els diners que gestionava BPA -fos en forma d’intercanvi o en de qualsevol operació permesa, que per ara tampoc s’ha provat que es fessin operatives prohibides- tenien un origen il·lícit.
“Si han estat capaços de condemnar sense manies a algú que era ‘dels seus’”, indiquen les fonts, “què faran amb aquells a qui han criminalitzat sense miraments per justificar el que queda clar que va ser una operació d’Estat?”
La causa general del ‘cas BPA’ rau en l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó i no hi ha dubte que aquest tenia negocis de marroquineria i que ell mateix hauria reconegut en diverses ocasions que el que feia era defraudar a la hisenda espanyola. És a dir, fer frau fiscal, circumstància no pas punible al seu moment al Principat. La vista també ha anat evidenciant que a nivell d’instrucció es van fer informes de forma matussera. Fins i tot ja no per incriminar, sinó perquè no se’n sabia més. I perquè calia anar ràpid per justificar la intervenció del banc.
Tots aquests elements havien portat un moderat optimisme a molts dels processats, però la sentència del ‘cas Mateu’ hauria desmotivat partint de dues premisses. Era generalitzat el sentiment que s’estava davant una pràctica totalment innòcua i que, a més, no va servir per res perquè el projecte que es volia tirar endavant no va reeixir mai. D’altra banda, hi ha un altre element que encara fa sentir més malament a molts dels processats. “Si han estat capaços de condemnar sense manies a algú que era ‘dels seus’”, indiquen les fonts, “què faran amb aquells a qui han criminalitzat sense miraments per justificar el que queda clar que va ser una operació d’Estat?”.
I d’aquí que hi hagi el sentiment que pot estar tot amanit, que hi ha diverses vares de mesurar. Per exemple, s’ha deixat fora del ‘cas Mateu’ l’ex-ministre Jordi Alcobé que, curiosament o no, va ser qui en certa manera va portar Mateu a BPA i que també estava implicat en major o menor grau en el projecte que es volia tirar endavant. Alhora, recorden les fonts, durant el judici del 'cas Mateu' tots els testimonis, companys de grup parlamentari amb l’ex-consellera van assegurar que Mateu no els havia intentat condicionar mai i que mai van saber que estigués treballant per afavorir una empresa en concret.
Comentaris (3)