El conveni en qüestió es va plantejar en el marc d’una de les assemblees de creditors que hi va haver fa uns mesos. La propietat va posar damunt la taula una proposta de concordat i durant la reunió es va demanar que aquesta proposta se sotmetés a l’aprovació dels creditors i que s’homologués judicialment; també es pretenia el restabliment de les societats fallides en la seva activitat, tot assegurant el cobrament del 100% dels crèdits. Però ni la Batllia ni la sala civil del Tribunal Superior hi van donar curs. La família Calvó basava el pla, principalment, en el desenvolupament i en la venda de diversos actius immobiliaris a l’Aldosa, a Mereig, a Meritxell i al Tarter, amb un valor projectat conjunt superior als 62 milions euros, i en un esquema dual que oferia als creditors o bé la continuïtat com a clients de l’asseguradora o bé la recuperació del crèdit a través de diverses vies de liquiditat.
Però les jurisdiccions ordinàries van desestimar la proposta d’acord. D’entrada, perquè no es preveu que un fallit, i els integrants de la família Calvó han estat declarats fallits a títol personal també, puguin fer propostes d’aquesta mena. El concordat, es recorda en l’aute recentment dictat pel Tribunal Constitucional, s’hauria d’haver plantejat abans de la fallida. Però, en tot cas, també els tribunals ordinaris conclouen que el que es planteja són meres especulacions, suspicàcies sense cap base certa ni cap estudi fiable i que realment pressuposi que el plantejat podia tirar endavant.
La propietat d’Assegurances Generals, en seu de recurs, va al·legar que es vulnerava el seu dret a la propietat privada i també tot un seguit de drets lligats amb el dret a la defensa i el procés degut. El Constitucional li recorda que el recurs d’empara no es preveu per a possibles violacions relatives a la propietat privada. I, per tant, en aquest cas ja no admetria les pretensions dels propietaris d’Assegurances Generals així d’entrada. I pel que fa a la resta de vulneracions, el que ve a dir el Constitucional és que els tribunals ordinaris han justificat degudament les seves decisions.
Recorda el Constitucional que hi ha aspectes que es posen a col·lació de l’acció judicial promoguda per la família Calvó que no estaven regulats en la llei concursal del 1969, encara vigent. I com que no estaven regulats, la propietat de l’asseguradora no pot pretendre que s’apliqui només allò que el beneficia i, en canvi, no allò que considera que no li va bé per al seu interès. En conseqüència, considerant que no hi ha matèria constitucional rellevant, no admet el recurs d’empara i, per tant, tanca del tot la porta a un possible concordat.