Més enllà de la pena condicional de presó també s’inhabilita els dos funcionaris de policia, que ara estan a grups diferents a diferència de quan van passar els fets, el desembre del 2020, a un any d’inhabilitació per a l’exercici d’activitat pública, però aquesta inhabilitació se substitueix de forma automàtica a la suspensió pel mateix termini de temps de drets públics. És a dir, durant un any no podrien ni votar ni ser votats. A nivell de responsabilitat civil, els dos funcionaris haurien d’indemnitzar de manera solidària la víctima i alhora querellant a 1.500 euros pel perjudici moral.
La decisió judicial ha caigut com una galleda d’aigua freda als dos agents. La decepció era molt notable. De fet, dita decepció s’ha transformat en malestar i indignació dins del cos, perquè es té de forma unànime el convenciment que els dos joves policies llavors -ara ja amb una carrera força més dilatada- van actuar seguint estrictament el que els havien ensenyat
La decisió judicial, que de ben segur recorreran els dos policies i també el Govern com a responsable civil subsidiari, ha caigut com una galleda d’aigua freda als dos agents. La decepció era molt notable. De fet, dita decepció s’ha transformat en malestar i indignació dins del cos, perquè es té de forma unànime el convenciment que els dos joves policies llavors -ara ja amb una carrera força més dilatada- van actuar seguint estrictament el que els havien ensenyat. Altra cosa és que en lloc de considerar que el comportament rabiós de la ciutadana era reprovable l’haguessin ignorat. S’haurien estalviat problemes. Però llavors no va ser el cas.
Els fets es remunten al desembre del 2020 en un aparcament privat d’ús públic del carrer Callaueta d’Andorra la Vella. L’afectada era la propietària i va demanar explicacions als policies quan acudien a segrestar un vehicle allí estacionat per ordre d’un saig. A partir d’aquí hi va haver un estira-i-arronsa i els agents es van sentir increpats i insultats i es van acabar enduent la dona detinguda sense deixar-la canviar de roba. Sense deixar-la canviar de com anava, amb pijama i una jaqueta per sobre. Aquest fet va ofendre moltíssim la dona. Que es va acabar querellant contra els dos agents i tota la cúpula policial.
RETIRADA D’ACUSACIÓ PÚBLICA
Amb tot, durant la vista, la fiscalia va retirar l’acusació mantenint arguments molt similars als de la defensa. Els dos acusats van explicar durant la vista que només havien seguit el que els van ensenyar durant la formació inicial que van rebre com a policies alumnes. I, de fet, així ho van confirmar els diferents integrants de la cúpula policial que van testificar durant la vista. Inicialment, fins i tot, la querella per detenció il·legal i tracte degradant també havia anat contra molts dels responsables del cos. En fi, que la fiscalia va considerar que hi havia el que tècnicament era un error invencible i, per tant, no es podia atribuir als dos agents en qüestió la comissió d’un delicte.
Altra cosa és que el que van fer, no ho poguessin fer, però com va mantenir la defensa dels dos agents, en tot cas es tractava d’un error del sistema, no de dues persones en concret. Per això l’advocat que representa els dos policies va demanar la lliure absolució dels acusats. Ben al contrari que l’acusació particular, que considera que si error hi havia, aquest era vencible. I que els agents havien d’haver actuat de forma més professional. Perquè essent uns experts en el dret a la llibertat, tenen més coneixements que la mitjana de la ciutadania.
I això volia dir, a l’entendre de la representació lletrada de la ‘dona del pijama’ que havien d’haver contradit els protocols interns que hi havia en aquell moment -dos anys i mig després es van canviar i ara per una contravenció penal no es deté ningú i, en tot cas, es demana si la persona infractora vol acompanyar la policia al despatx central, i si hi està d’acord ha de signar una autorització- i com que la Constitució i les lleis estan per sobre de les circulars internes, haurien d’haver actuat de manera diferent.
Com que no ho van fer, l’acusació particular considerava els dos policies autors del delicte de detenció il·legal. I, pel fet, va mantenir l’advocat de l’afectada, que al seu entendre la detenció es va dur a terme com a represàlia, amb “voluntat d’escarmentar”, es considera que hi va haver un tracte degradant. Per això va demanar per als dos funcionaris la condemna de 22,5 mesos de presó condicional i 10,5 anys d’inhabilitació, que era el realment perillós, també, per als policies.