El cas feia anys que s’arrossegava. De fet, els moviments suposadament delictius s’haurien produït a principis de la dècada passada i haurien servit perquè diners de l’Associació d’Ajuda en Carretera DYA de Bizkaia anessin a parar cap a, entre altres, les societats Emergencias Plus i Ambulàncies Barcelona, de les quals els dos condemnats -perquè qui era president de DYA Bizkaia també ha estat condemnat- eren administradors. L’actual director de l’esmentat grup de seguretat va estar immers durant molt temps en la gestió d’ambulàncies.
De fet, en el penúltim concurs per al transport sanitari a Andorra, i quan tenia clar que tenia la causa oberta a Espanya, l’esmentat executiu, va impulsar una UTE per presentar-se al procés amb empresaris andorrans. De fet, inicialment es va adjudicar al concurs. Però no havia fet els càlculs prou ben fets i es va acabar retirant sense arribar a assumir el servei. S’adjudicaria llavors al segon classificat, que és qui ja s’ha mantingut al capdavant de l’adjudicació després del segon concurs.
“Es van confabular per fer recollida de sumes molt rellevants de diners provinents dels fons de DYA Bizkaia, que van ser transferides a Emergencias Plus, i per això, a la segona part de l'actuació delictiva, en primer lloc a Ambulàncies Barcelona i amb posterioritat a d’altres societats, totes elles fora de l'abast de la primera, tenint en totes elles capacitat de disposició de les quantitats traspassades”
Com s’ha apuntat, el cas de DYA Bizkaia ve de lluny i, de fet, el fet que faci tant temps que hi va haver les maniobres societàries s’ha tingut en compte per part del tribunal, que ha situat les penes en la part més baixa del que fixa el Codi penal espanyol. L’acusació la impulsava tant la fiscalia com DYZ Bizkaia i els liquidadors d’Emergencias Plus, que han actuat com a acusació particular i demanaven penes més elevades que el ministeri públic. Les parts consideraven que els fets eres constitutius d’administració deslleial.
Però en una sentència d’una trentena de pàgines a la qual ha tingut accés l’Altaveu i que encara pot ser recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc, els magistrats de l’audiència provincial biscaïna fan un llarg exposat per considerar que els fets encaixen perfectament en un cas d’apropiació indeguda. De fet, en la sentència s’explica que els dos acusats, el resident andorrà i el seu soci basc, “són autors penalment responsables d'aquest delicte, conforme als arts. 27 i 28 CP”.
La resolució explica que, “en efecte, en primer lloc, els acusats, controlaven tot allò relatiu a l’extensió de l’activitat de DYA Bizkaia a Barcelona. Tenien plenes facultats, tant a la gestió de l'associació enfocada a aquest projecte, com a la gestió de l'activitat de la societat que es va constituir a aquest efecte, Emergencias Plus (EMERPLUS)”. Més encara: “Des de la seva posició, com a administradors, de fet o de dret, tenien capacitat per prendre qualssevol decisions que vinculessin ambdues, per executar-les i per impartir ordres que executaven altres persones.”
MÉS ENLLÀ D’UNA MERA GESTIÓ
Els magistrats exposen que “pel que fa als fets objecte d’enjudiciament, aquestes decisions i aquestes ordres es van concretar en la disposició d’una gran quantitat de diners de l’associació perquè finalment acabés als comptes de societats que tenien sota el seu control, a través de múltiples transferències bancàries” i deixen clar que “els fets comesos pels dos acusats van anar molt més enllà d'una mera gestió en perjudici de les societats administrades per endinsar-se de manera nítida en una pura i simple actuació amb vocació predatòria, completament al marge de les funcions d’administració encomanades”.
“Com es dedueix de tot allò raonat en la resolució”, manté la sala, els dos acusats, “es van confabular per fer recollida de sumes molt rellevants de diners provinents dels fons de DYA Bizkaia, que van ser transferides a Emergencias Plus, i per això, a la segona part de l'actuació delictiva, en primer lloc a Ambulàncies Barcelona (AMBAR) i amb posterioritat a d’altres societats, totes elles fora de l'abast de la primera, tenint en totes elles capacitat de disposició de les quantitats traspassades”. “Amb l'ingrés dels comptes d’AMBAR, com ja apuntem a l'inici de aquesta resolució, ja queda consumat el delicte d’apropiació indeguda, sense que sigui necessari el coneixement exacte de la destinació final”, conclou la sentència.
L’audiència biscaïna arriba a la conclusió, a nivell de tipificació dels fets considerats delictius, que en els dos casos es tracta “d’un delicte d’apropiació indeguda qualificat per la quantitat”. I és que supera en escreix els 50.000 euros fixats com a límit per a la qualificació, “no és precís recórrer a la figura del delicte continuat per afirmar-ho, doncs hi ha transferències que, per elles mateixes, sobrepassen aquella quantitat”. De fet, es recorda que la defraudació sobrepassa fins i tot els 250.000 euros, que és un altre agreujant. També es deixa clar que en cap cas haurien prescrit els fets. En el cas de qui va ser president de DYA Bizkaia també se’l considera responsable d’un delicte de falsedat comptable.
“La sala entén ponderat l'establiment d'una pena de quatre anys i sis mesos de presó per a cadascun dels dos acusats. L'excés sobre el mínim imposable es justifica en allò voluminós de la quantia apropiada i la prolongació en el temps del pla delictiu, no optant-se per una exacerbació major tenint en compte el temps transcorregut des de la data dels fets”
“La sala entén ponderat l'establiment d'una pena de quatre anys i sis mesos de presó per a cadascun dels dos acusats. L'excés sobre el mínim imposable es justifica en allò voluminós de la quantia apropiada i la prolongació en el temps del pla delictiu, no optant-se per una exacerbació major tenint en compte el temps transcorregut des de la data dels fets. Amb el mateix criteri, s'estableix la durada de la multa en divuit mesos, amb una quota diària de quinze euros, propera al mínim legal, sens dubte, d'acord amb la capacitat econòmica que cal suposar en els acusats atenent la seva activitat professional al llarg de tots aquests anys”, fixa la sentència. En el cas del resident al país, la multa és d’uns 8.000 euros. A l’expresident de l’associació d’ambulàncies basc se li imposa un any de presó més pel delicte de falsedat comptable
I segueix: “Pel que fa a les penes accessòries, procedeix la imposició de la inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna.” I no s’imposa altres inhabilitacions en el sentit que pretenien les acusacions particulars. “Els acusats hauran d'indemnitzar conjuntament i solidàriament DYA Bizkaia en la quantitat de 2.906.570,78 euros” de l'import del qual en serà responsable el gestor de seguretat resident fins a la quantitat de 2.240.007,57 euros, d'acord amb allò establert al relat de fets provats”. “Es desprèn del relat esmentat i de la fonamentació d'aquesta resolució que de DYA Bizkaia procedien les quantitats il·lícitament traspassades, raó per la qual va ser l'associació la perjudicada i no hi cap indemnització a favor d’Emergencias Plus”, puntualitza la decisió judicial.
Com ja s’ha apuntat, els dos acusats ara ja condemnats inicialment, però també la fiscalia o sobretot les acusacions particulars -DYA Bizkaia i Emergencias Plus, que està en liquidació- que han vist molt rebaixades les seves pretensions condemnatòries en la sentència de l’audiència provincial (l’associació d’ajuda en carretera quantificava en més de cinc milions d’euros el perjudici sofert) podran recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia d’Euskadi. Els dos acusats s’inclinaven per la seva absolució sense cap mena de condicionant ni argumentació més enllà de defensar que no havien comès cap delicte.