La lectura de la sentència, que s’ha estès al llarg de més d’un centenar de pàgines, ha comptat amb un fort desplegament policial de prevenció tant a l’interior com a l’exterior del tribunal. Com recull ‘O Minho’, la jutgessa presidenta, Sónia Martins, ha justificat la fermesa de la decisió destacant que l’acusat va actuar de forma conscient: tenia l’opció d’abandonar el lloc dels fets i va preferir quedar-se per consumar el crim. El tribunal ha recriminat durament a l’agressor la seva “absència total de penediment” i s’ha lamentat com, “avui dia, per qualsevol futilitat un ciutadà treu la vida a un altre amb una arma”.
A més de la pena de presó, el condemnat haurà d’abonar la indemnització als familiars de la víctima – una quantitat que finalment s’ha fixat en un global de 220.000 euros –. La Fiscalia també ha demanat com a pena accessòria l’expulsió de Matheus Marley de territori portuguès una vegada hagi complert la condemna de presó, atesa la seva nacionalitat brasilera.
La sentència dóna per totalment provats els fets recollits pel ministeri públic, que ja reclamava fins a 25 anys de presó. La investigació de la Brigada d’Homicidis de la Policia Judiciària ha estat àmpliament elogiada pel tribunal, que s’ha basat en una abundància de proves testificals, pericials i tecnològiques. Entre aquestes darreres han resultat determinants les escoltes telefòniques i els missatges de text que el mateix acusat va intercanviar amb la seva mare i la seva xicota després de cometre l’atac.
Els fets es remunten a la matinada del 12 d’abril de 2025 a les portes del Bar Académico, situat a la zona universitària de Braga, un local que roman tancat des de llavors. Segons la reconstrucció judicial, la disputa es va iniciar a l’interior quan el jove andorrà va recriminar a un membre del grup de l’agressor que hagués intentat adulterar la beguda d’una noia. Hores després, al voltant de les cinc de la matinada i a l’exterior, Marley va atacar en Manu per l’esquena i a traïció. Diversos testimonis presencials van identificar de manera contundent l’agressor, assenyalant que abans de clavar-li les tres ganivetades mortals li va cridar de forma amenaçadora i que, un cop consumat el crim, va fugir cridant expressions vinculades al futbol portoenyès.
Tot i que al llarg del judici l’acusat s’ha mantingut en silenci, durant les primeres fases de la investigació va arribar a al·legar legítima defensa. El seu equip d’advocats mantenia la petició d’absolució o, subsidiàriament, una qualificació d’homicidi privilegiat associat a una baralla, argumentant que l’arma blanca pertanyia en realitat a un amic de la víctima.
Un cop conegut el veredicte, els lletrats de la defensa han manifestat que no es conformen amb la mesura de la pena i ja han anunciat que recorreran la sentència davant del Tribunal de la Relació de Guimarães i, si fos necessari, davant del Tribunal Suprem de Justícia de Portugal. Mentrestant, Marley continuarà en situació de presó preventiva al centre penitenciari de Custóias, a Matosinhos.