El complement d’antiguitat per quinquennis serà efectiu a tota l’administració a partir del 2029

El president del Consell Superior fa una crida als grups parlamentaris a accelerar al màxim la tramitació del projecte de llei que regula les competències de l’òrgan de gestió de la Justícia per tal que es pugui aprovar abans no acabi la legislatura

Josep Maria Rossell comentant la jugada amb la ministra Ester Molné en presència de la secretària general de la Mitra, Conxita García.

El complement d’antiguitat dels funcionaris per quinquennis es començarà a aplicar a tota l’administració a partir del 2029. Així ho ha precisat el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, en referir-se a les peticions sindicals fetes en el marc del projecte de llei que regula les competències de l’ens gestor de la Justícia i que es troba a tràmit parlamentari. Rossell ha explicat que si aquest projecte de llei estableix l’entrada en vigor dels quinquennis a partir del 2029 és perquè el Govern ja els havia informat d’aquesta circumstància. Alhora, Rossell fa vots perquè la nova distribució competencial s’aprovi abans d’acabar la legislatura.

El president de la cúpula judicial s’ha referit a aquestes qüestions després de l’acte de promesa del magistrat gironí Víctor Correas com a nou magistrat substitut a disposició de la presidència del Tribunal Superior. És la primera vegada que es designa un magistrat d’aquesta naturalesa, i s’espera que la seva presència -i la de dos més en setmanes properes- pugui contribuir a desencallar possibles casos d’incompatibilitat o absències de magistrats per motius diversos que de tant en tant es donen en la segona instància judicial andorrana. El Consell Superior va buscant eines, a l’empara de la llei, per resoldre la manca de mitjans especialment personals que hi ha en certs moments.

PLANIFICAR A CINC ANYS VISTA

L’objectiu de l’actual cúpula de la Justícia andorrana és “planificar a quatre o cinc anys vista totes aquelles places que s’han de cobrir”. Per això en un termini prudencial de temps s’iniciarà un estudi “de cara al futur” per determinar “quan i de quina manera s’hauran de treure” processos de selecció de personal, especialment de magistrats quan calgui, però també de batlles i fiscals. “Hem de tenir una planificació”, ha insistit Rossell, indicant que quan van arribar al càrrec no hi havia cap detall dels batlles i magistrats que arribaven al terme de la seva carrera professional i això ha fet que hi hagi hagut alguna que altra dificultat.

El màxim responsable del Consell Superior ha reconegut que “la prioritat és que se’ns doti de les eines necessàries”, és a dir, que s’aprovi el projecte de llei en curs parlamentari

“Aquesta planificació no existia, no hi era, no hi havia cap planificació”, ha remarcat el president del Consell Superior, que sobretot ha remarcat que potser caldrà cercar més batlles de reforç. De fet, ara hi ha un procés obert per seleccionar tres fiscals adjunts i tres batlles de reforç que no es podrà cobrir, perquè només hi ha cinc aspirants que hagin passat el primer filtre. En fi, que tota aquesta planificació “l’hem de fer amb tranquil·litat” i sense que ser un treball prioritari, segons Josep Maria Rossell.

El màxim responsable del Consell Superior ha reconegut que “la prioritat és que se’ns doti de les eines necessàries” i, en aquest sentit, que s’aprovi la denominada llei del personal del Consell Superior de la Justícia, que porta inherents, com ha recordat el president del l’ens tot un seguit de modificacions per via de disposicions transitòries o addicionals, que el que han de fer és delimitar les competències de l’òrgan de gestió judicial. “Eines necessàries per funcionar millor” en paraules de Rossell, que ha demanat als grups parlamentaris que “entenguin i col·laborin perquè la llei pugui ser una realitat aquesta legislatura”.

QUINQUENNIS, TRIENNIS

Un dels elements que inclou aquesta llei és el fet de marcar l’inici dels quinquennis el 2029 quan, fins ara, a l’administració general es preveia que aquest complement de l’antiguitat entraria ja en vigor l’any que ve. Doncs bé, Rossell ha explicat que el projecte de llei de naturalesa judicial recull la nova data perquè “ja ho havíem parlat amb el Govern” i se’ls va indicar el 2029 com a any d’entrada en vigor dels quinquennis. Segons Rossell, “a través de la llei del pressupost” es faran les modificacions oportunes -perquè d’altra forma no hi ha temps- per tal d’homologar aquesta data i, per tant, els quinquennis afectin els funcionaris de tota l’administració per igual.

Rossell també ha deixat clar que es manté al projecte de llei un complement específic per aquells que havien tingut uns drets reconeguts amb la llei anterior al 2004. I per tal que mantinguin aquests drets per molt que, en virtut de la nova llei, passin d’estar adscrits al Consell Superior a fer-ho a l’administració general. En tot cas, es tracta d’un parell de funcionaris i, per tant, la incidència és molt minsa. 

Amb tot, Rossell ha recordat que el projecte de llei, tal i com s’ha tramitat, “està molt consensuada”. De fet, segons el president de la cúpula judicial, el projecte de llei “a nosaltres ens satisfà” i ha estat “molt treballada i molt pensada” i entre els diversos agents que hi han intervingut en la seva elaboració hi ha un 90% de consens.



Víctor Correas parlant amb Josep Maria Rossell una vegada firmat el decret de nomenament. 

UN ESPECIALISTA EN VIOLÈNCIA DE GÈNERE QUE REFORÇA EL TRIBUNAL SUPERIOR

El magistrat de l’Audiència provincial de Girona especialista en violència de gènere Víctor Correas s’ha convertit aquest dimecres en el primer magistrat substitut de la història d’Andorra. En principi reforçarà la sala penal del Tribunal Superior. Correas ja ha fet en diferents ocasions xerrades i formacions al Principat, amb la qual cosa, poc o molt ja coneix algunes de les interioritats de la jurisdicció andorrana. El magistrat ha passat tots els controls tant de l’administració andorrana com del Consejo General del Poder Judicial per poder venir a exercir a Andorra de manera parcial. De fet, Correas ha agraït la confiança dipositada en ell i que ha assegurat que tornarà amb dedicació i rigorositat.