La causa, jutjada en vista oral entre el 24 i el 27 de novembre i el 9 de desembre del 2025, es fonamenta en les denúncies de tres pacients que van acusar l’home d’haver comès abusos durant sessions de massatge. El tribunal de primera instància va considerar acreditats els fets basant-se principalment en la credibilitat dels testimonis de les denunciants.
La vista d’apel·lació ha evidenciat dues posicions clarament oposades: la defensa sosté que la condemna es basa en una valoració “errònia i arbitrària” de la prova, mentre que fiscalia i acusacions en demanen la confirmació íntegra.
L’estratègia de la defensa es recolza sobre la idea que s’han ignorat elements rellevants i s’han prioritzat indicis “mínims” per sustentar la condemna. En aquest sentit, posa el focus en l’informe pericial d’ADN, amb resultat negatiu, que — segons argumenta — no va ser degudament valorat pel Tribunal de Corts.
També qüestiona el pes dels informes psicològics, en considerar que es basen exclusivament en el relat de les denunciants i no tenen en compte antecedents previs que podrien condicionar-ne la interpretació. En la mateixa línia, critica que s’hagi donat més rellevància a indicis com la presència de pols de talc que no pas a la prova biològica d’ADN.
Amb aquests arguments, la defensa sol·licita la revocació de la sentència i l’absolució, apel·lant a l’existència de “dubtes raonables”.
En canvi, el ministeri fiscal i les acusacions particulars coincideixen a defensar que la prova ha estat correctament valorada i que els relats de les víctimes s’han mantingut coherents al llarg del procediment, en contraposició a les versions canviants de l’acusat.
Pel que fa a la primera denunciant, remarquen que sempre ha sostingut que només recordava una sessió, tot i que n’hi hagués més d’anotades a l’agenda, i que el fet d’haver tornat al centre o recomanar-lo no invalida el seu testimoni. També assenyalen que va descriure una situació de bloqueig i que la percepció dels fets pot evolucionar amb el temps.
“Els relats de les víctimes s’han mantingut coherents al llarg del procediment, en contraposició a les versions canviants de l’acusat”
En relació amb la segona víctima, rebutgen que la manca d’una reacció immediata — com marxar del lloc — resti credibilitat al relat. Les acusacions atribueixen la seva conducta posterior al vincle de confiança generat en sessions prèvies i a un procés d’autoconvenciment, i insisteixen que el seu testimoni ha estat estable i detallat.
Quant a la tercera denunciant, destaquen tant la coherència del relat com la presència d’elements concrets associats al record traumàtic. En aquest cas, subratllen especialment la troballa de restes de pols de talc a l’interior de la vagina, que no es poden explicar sense una acció directa. El resultat negatiu de l’ADN, afegeixen, en tot cas, no invalida el conjunt de la prova.
Les acusacions també han posat en dubte la fiabilitat de l’agenda aportada per la defensa com a element probatori i han remarcat que una anotació no acredita necessàriament la presència efectiva d’una persona. En aquest context, s’ha esmentat l’aparició d’una possible quarta afectada en un grup de missatgeria, tot i que aquest element queda fora de l’objecte del procediment.
En la fase final de la vista, la defensa ha sol·licitat la llibertat provisional de l’acusat, que porta prop de dos anys en presó preventiva. Fiscalia i acusacions s’hi han oposat, advertint d’un risc elevat de fugida per la gravetat de les penes i la manca d’un arrelament sòlid al Principat.
En el seu torn final, l’encausat ha reiterat la seva innocència, ha qualificat les acusacions de falses i ha destacat el suport de la seva parella, amb qui assegura mantenir un projecte de vida comú al país.
Amb totes les parts escoltades, el TSJP haurà de decidir ara si confirma la condemna dictada en primera instància o si, com sosté la defensa, la valoració de la prova presenta deficiències que en justifiquin la revocació.