Els canvis al Codi Penal volen endurir els càstigs per difamar les institucions

El text preveu que les penes siguin més elevades si es fan a través de mitjans de comunicació, xarxes socials o arribant a un nombre elevat de persones

Seu de la Justícia.

La modificació del Codi Penal que està a tràmit parlamentari preveu un retoc en les penes que s’apliquen als delictes contra el prestigi de les institucions. El text original -ara falta saber què passa quan en comissió es treballin les diferents esmenes dels grups parlamentaris- estableix un càstig superior quan aquesta actuació il·legal es faci via mitjans de comunicació, xarxes socials o d’una forma que arribi a moltes persones. Cal recordar que és un dels càrrecs pels quals, en el seu dia, es va acusar la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza.

La modificació legislativa és àmplia i abasta diferents àmbits. Entre ells, però, també les notícies falses o les difamacions. I també modifica l’article 325, que regula els “delictes contra els prestigi de les institucions”. En aquest cas, el text actual estableix que “el qui, amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari cap a la veritat, realitzi públicament imputacions relatives a l’actuació del Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia, els òrgans judicials, el ministeri fiscal o els comuns que puguin perjudicar el seu prestigi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que, si escau, corresponguin pels atemptats contra l’honor de les persones”.

Ara, la llei tramitada per l’executiu inclou un segon apartat -a banda de canviar la paraula “realitzar” del primer per “faci”-. En ell s’apunta que “ha de ser castigat amb la pena en la meitat superior qui porti a terme els fets referits a l’apartat anterior a través de mitjans de comunicació social, internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones”.

Per tant, en aquests casos, si algú és considerat culpable hauria d’afrontar una multa per sobre dels 15.000 euros. També la pena d’inhabilitació hauria de situar-se entre els dos i els quatre anys.

Aquest enduriment se sumaria a altres articles que semblen respondre a una preocupació per controlar certes informacions, especialment que puguin suposar draps bruts per a les institucions. En això s’emmarcaria la tipificació de les ‘fake news’ o les modificacions sobre els delictes de revelació.