BPA va pagar primes a alts directius a través d’una societat externa per garantir confidencialitat

L’ex-CEO de l’entitat bancària justifica la utilització de Landstreet i assegura que l’abonament de complements salarials fins i tot en efectiu eren pràctiques habituals de tota la plaça financera

El judici se celebra a la Sala Magna de la Seu de la Justícia. eduard ros

L’ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel ha assegurat que la utilització d’una societat externa al banc -i vinculada a ell mateix- per abonar primes a directius de l’empresa i a treballadors als quals se’ls volia fer algun tipus de reconeixement remunerador responia a una qüestió de confidencialitat i de no incrementar les despeses en matèria de personal.

Miquel ha justificat d’aquesta manera el fet que s’usés la societat Landstreet, que de cap manera es considera una ‘caixa B’ de BPA. “Era una solució relativament eficient i còmoda sense haver de pagar a ningú”, ja que la societat externa no cobrava res per com una mena d’intermediació en l’abonament dels complements salarials. “Ningú no tenia dubtes que cobrava de BPA”, ha reconegut Miquel.

Miquel ha insistit novament en la sessió d’aquest dimarts de la causa general del ‘cas BPA’ en què en relació amb les operatives diverses hagudes al banc, i en especial amb la de Rafael Pallardó, tant les diligències ordinàries com la reforçada era “rigorosa” i “d’una forma completa”

L’ex-CEO de BPA ha insistit novament en la sessió d’aquest dimarts de la causa general del ‘cas BPA’ en què en relació amb les operatives diverses hagudes al banc, i en especial amb la de Rafael Pallardó, tant les diligències ordinàries com la reforçada era “rigorosa” i “d’una forma completa”. La diligència era “objectivament correcta, honesta i suficient” i que permetia detectar “tot allò visible” en relació amb els clients.

Durant l’interrogatori que li estan fent les defenses, i encara la que exerceix Josep Anton Silvestre, Miquel s’ha referit també a Landstreet com la societat pont per abonar complements salarials a treballadors i directius que es volia gratificar “per confidencialitat i per evitar la inflació de les despeses de personal”. En cap cas es va voler comprar cap voluntat ni res similar. Segons l’ex-CEO de BPA, aquesta mena de complements, sovint en efectiu, era pràctica habitual de totes les entitats de la plaça financera, tot i que amb el temps es va anar evolucionant cap a la transparència i els salaris, de manera interna, eren de domini més públic.

Miquel també ha explicat que per “un error humà” Landstreet no va abonar entre el 2010 i el 2013 la part de la seguretat social corresponent a aquelles gratificacions. Estant al centre penitenciari, Joan Pau Miquel va demanar que es regularitzés la situació a raó d’uns 554.000 euros.