Més enllà de qüestions de procediment i de vies legals per tal de recórrer contra els autes de processament i empresonament, l’empresari i la seva representació lletrada posaven de manifest que no se’ls havia comunicat el secret de sumari -la causa fa dos o anys o més que s’investiga i, a priori, afecta a d’altres empresaris a banda de l’ara empresonat- i considera que les decisions de les jurisdiccions ordinàries són “absurdes i il·lògiques” quant a les justificacions de la presó preventiva al·legant que el processat es pugui sostreure de l’acció de la Justícia.
Segons que recull una sentència del Tribunal Constitucional recentment dictada, “la presó provisional es fonamenta en la creença que intentarà sostreure’s a l’acció de la justícia” però les justificacions que inclou l’aute de processament per defensar aquesta creença “són absurdes, il·lògiques, contràries a la raó i amb evidents errades materials”. Igual com el fet que “se l’imputi la creació, l’ús i la comercialització de documents públics inautèntics, però en cap moment en l’aute de processament s’indiquen quins serien aquests suposats documents inautèntics”. També en aquest cas el processat i la seva defensa al·leguen que “els elements exposats en l’aute de processament com a indicis s’han d’entendre com a propis d’una argumentació absurda, il·lògica i no raonable”.
El Constitucional no considera que hi hagi res d’això, i ateses les argumentacions tant de la Batllia com del Tribunal de Corts, deixen clar que sí que s’hauria notificat degudament el secret de les actuacions. Alhora, i recordant altres causes, l’Alt tribunal indica que el fet que hi hagi aquest secret no vulnera per si mateix el dret a la defensa. O, dit d’una altra manera, no es causa indefensió en el processat. Tanmateix, també avala l’argumentació dels tribunals ordinaris per justificar el risc de fugida i, per tant, la decisió d’enviar de forma provisional a la presó aquell qui va ser detingut el 12 de novembre.
En efecte, “el Tribunal de Corts entén que el risc de fugida es deriva del fet que l’únic vincle del recurrent amb el Principat d’Andorra són les societats objecte de les actuacions, atès que els clients, la parella, la mare i les seves relacions es troben a França i que tots són de nacionalitat francesa, a l’igual que ell. Alhora que pocs dies abans de la seva detenció va transferir a Suïssa aproximadament 850.000 euros, que són gairebé la totalitat dels seus actius financers”. De fet, va ser aquesta transferència, com ja va explicar l’Altaveu, el que va fer saltar les alarmes i va portar la Batllia a fer esclatar l’operació i ordenar la detenció de l’home.
El Constitucional avala la mesura i la justificació del Tribunal de Corts al·legant que “l’argumentació anterior, referida al cas concret del recurrent i prenent en consideració les seves circumstàncies personals, econòmiques i socials, no es pot considerar estàndard o contrària a la lògica, sinó que compleix amb les exigències de motivació i pondera adequadament, a criteri d’aquest Tribunal Constitucional, les restriccions imposades al dret a la llibertat amb l’acreditació de les circumstàncies personals i patrimonials i a les penes que es poden imposar pels delictes imputats que acrediten, de manera raonable i lògica, un alt risc de fugida per part del recurrent”.