El jutge està demanant no només els àudios que ja han estat difosos sinó, també, aquells de què disposin els mitjans de comunicació malgrat que no els hagin usat fins ara. Certament, García Castellón reconeix als periodistes el secret de les seves fonts i, per tant, demana els suports on hi hagi les gravacions però sense identificar l’origen. Malgrat que en els requeriments que s’han anat enviant no disposa perquè vol el material és de suposar que el magistrat dóna total validesa al contingut de les gravacions. És a dir, a allò que es diu en els àudios o, com a mínim, que vol escoltar-los amb detall per posar-ho en contracció.
García Castellón instrueix especialment el ‘cas Tàndem’, que investiga tots els negocis parapolicials que tenia muntats Villarejo, i també tot un seguit de derivades -o peces separades- que s’han anat obrint arran d’aquella. En molts d’aquests àudios Villarejo i els seus interlocutors -que en són molts i de tota mena, especialment alts càrrecs polítics i alts comandaments policials- reconeixen l’existència de la denominada ‘Operació Catalunya’ i exposen tot de maniobres realitzades al marge de la llei per tal de frenar l’independentisme català o, en altres casos, protegir al PP, per posar dos exemples.
En alguns d’aquests àudios queda clar, ja sia per expressions o manifestacions de Villarejo o per altres de les persones intervinents en els enregistraments, que hi havia un interès especial en posar un peu o els dos fins i tot a Andorra. Fins i tot queda clar en algunes de les gravacions que malgrat es tenien molts indicis que, per exemple, la família Pujol operava amb Andbank més que no pas amb BPA, es va desviar l’atenció del primer per protegir eventualment el rei emèrit espanyol, Joan Carles de Borbó, davant el risc que tingués una part de la seva fortuna connectada, d’alguna manera o altre, amb el banc del Centre de Negoci.
Comentaris (2)