Es tracta d’un judici de conformitat. La fiscalia i les defenses ja s’havien posat prèviament d’acord amb la constatació dels fets, la qualificació jurídica dels mateixos i la pena proposada. La compareixença dels dos acusats, acompanyats per diversos agents de la unió d’intervenció tècnica, havia de servir només per corroborar que els dos homes, que van ser enganxats ‘in fraganti’ realment havien entès que se’ls demanava i hi estaven d’acord. Els empresonats, que algun que altre mot en espanyol sabien malgrat que han estat assistit d’una intèrpret, han admès els fets i han acceptat les penes.
De fet, en poc més d’un mes probablement podran sortir de la Comella, on són des de poc després de ser detinguts. El seu comportament al centre penitenciari sempre ha estat molt correcte. Es tracta de ‘professionals’ de la matèria que saben que poden ser descoberts i detinguts en qualsevol moment i, per tant, que assumeixen les conseqüències i la responsabilitat sense oposar massa resistència. Tots dos havien vingut a Andorra en diverses ocasions aquell mateix mes de gener però no van aconseguir el seu objectiu final.
D’aquí que l’acusació, evidentment, és en grau de temptativa. Però les proves que hi havia eren irrefutables, atès que les càmeres de videovigilància del banc els van poder gravar sense cap mena de dubte. I és que va ser l’entitat bancària qui va avisar de la situació la policia i a partir d’aquí es va muntar tot un dispositiu de vigilància que va servir per enxampar els dos homes, que poc van poder fer per escapolir-se. Havien mirat d’alterar el caixer tot posant-hi una microcàmera. L’objectiu era poder ‘robar’ informació de les targetes per clonar-les. Copiar la targeta i quedar-se amb el pin que introduís el seu titular. Una maniobra del denominat ‘skimming’ en tota regla.
PENEDITS
Per això els dos homes no han tingut cap altre remei que admetre els fets i acceptar la pena. I és que es tenia fins i tot clar quan els homes havien estat al país. Un ja hi havia estat del 10 al 12 de gener i va tornar el 25 i fins a ser enxampat. L’altre estava a Andorra des del dia 23 de gener i fins que se’l va detenir, també. Les seves respectives defenses han considerat proporcionada la pena que se’ls demanava i han indicat que els dos homes en tot moment van col·laborar i van reconèixer els fets. Col·laborar perquè van facilitar que es pogués analitzar els seus dispositius electrònics.
Tant ordinadors com telèfons, que com ha dit la fiscal encarregada del cas, seran comissats. Cert és que aquestes bandes especialitzades en aquest tipus de delictes ‘estrenen’ dispositius a cada ‘cop’ que pretenen fer. Per tant, poc o res d’útil s’hauria trobat ni en mòbils ni en ordinadors més enllà del comès en les temptatives d’aquells dies. També s’ha destacat que els dos homes no tenen cap arrelament al país i que les seves famílies viuen fora. Amb això, han recordat els defensors, no es volia restar “gravetat a la conducta jutjada”.
En qualsevol cas, totes les parts han considerat adequada la pena de dos anys de presó, dels quals, com s’ha dit, el primer fer i el segon bescanviat per una expulsió de deu anys. Alhora, es comissaran els instruments del delicte, el dispositiu del clonatge, conformat per una microcàmera, dispositius mòbils i ordinadors. Els fets “en cap cas van comportar cap perjudici ni a MoraBanc -titular del caixer automàtic que s’alterava- ni a cap dels seus clients”.