En conseqüència, la instància superior ordenava l’alliberament de l’home. Això sí, deixant clar que la llibertat podia quedar condicionada a les mesures que ordenés o establís la Batllia. Com, per exemple, retirar-li el passaport o obligar-lo a presentar-se cada X temps davant de la jurisdicció competent. Com que la Batllia, pel motiu que fos, no es va tornar a referir-se a la qüestió i no va imposar cap mesura, l’home va ser alliberat sense cap condició i en llibertat provisional i fora d’Andorra es troba.
De fet, l’home considera que no ha fet res i creu que no se li pot atribuir cap responsabilitat en la suposada estafa qualificada perquè el muntant econòmic que hi ha pel mig és de 75.000 euros. I mentre l’empresa perjudicada, una distribuïdora espanyola de productes carnis, creu que es tracta d’un tema penal, com inicialment va constatar la policia i també l’autoritat judicial andorrana, l’home ara alliberat de manera provisional creu que els fets són, en tot cas, una disputa mercantil.
Suposadament, l’antic resident, fent servir els seus contactes pel negoci que havia tingut a Andorra, i quan ja ni tan sols s’estava al país -però sí que va usar les credencials de la seva antiga societat-, va posar en relació dues empreses, una d’espanyola i una de francesa. La primera hauria enviat a la segona dues partides de productes carnis (o com a mínim, hauria enviat mercaderia en dues ocasions). I no les hauria cobrat. I d’aquí derivaria tot.