“Els advocats semblem els esclaus del segle XXI; amb el nou format digital treballem 24 sobre 7”

En el seu parlament en el marc del dia patronal, sant Raimon de Penyafort, Marticella ha reclamat una millor retribució del torn d’ofici, inclosa una compensació pública per al cost de la gestió de dit torn, garantir un descans degut i, per tant, que quedi clar que “la disponibilitat permanent no pot ser la norma” i “mecanismes per aclarir dubtes” per tal de garantir “claredat en els procediments”. La màxima responsable del Col·legi dels Advocats també ha exigit als seus companys actuar “sempre des de l’ètica i la deontologia”.

Els professionals de l’advocacia han celebrat aquest divendres la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. L’acte ha servit perquè tretze nous advocats es posessin la toga. Dotze ho han fet de manera presencial. Una part d’ells arriben al col·legi d’Andorra però tenint ja àmplia experiència professional especialment a Espanya. També s’ha distingit els dotze advocats -deu de presents a la sala- que enguany compleixen 25 anys de professió. Finalment, s’ha tingut un record per a Miquel Àngel Canturri, finat aquest any.

TORN D’OFICI

En el moment del discurs i, per tant, de les reivindicacions, Marticella s’ha referit en primer lloc a les condicions del torn d’ofici. “Hem d’exercir en condicions dignes i això em porta a una de les nostres prioritats, el torn d'ofici i les guàrdies.” Atendre un detingut o una persona vulnerable un dia a la matinada o un cap de setmana “mereix una remuneració digna, proporcional a la dedicació i a la disponibilitat que exigeix. Volem reconèixer els esforços que el ministeri d'Interior ha fet els darrers anys per millorar aquesta retribució”, però “encara cal avançar per arribar a una remuneració que reconegui adequadament la feina que fem”.

La degana dels advocats ha reivindicat “una compensació justa” que també “inclou la gestió del torn. Organitzar-lo té un cost que avui assumeix el col·legi amb les quotes dels advocats i advocades. Per això ens demanem una compensació específica per aquesta tasca. Les quotes dels col·legis no haurien de finançar la gestió del servei públic essencial”, ha indicat Marticella, que després s’ha endinsat en la qüestió de la desconnexió digital, que ha considerat la reclamació prioritària davant els periodistes, en declaracions posteriors. 

DRET A DESCANSAR 

Marticella, en el discurs, ha vingut a dir que una cosa és el compromís professional i, l’altra, que “no se’ns pot exigir estar sempre connectats”. Com que “la disponibilitat permanent no pot ser valorable”, per això ha defensat “el dret a la distribució digital i el dret a la suspendre judicis en cas de baixa mèdica o situacions excepcionals. Quan un professional no pot exercir en condicions, cal protegir-lo i preservar, alhora, la defensa de la persona que representa”, ha indicat la degana. Ja en manifestacions posteriors als mitjans de comunicació, Marticella ha recordat que el Govern no va promoure cap canvi en el marc d’un projecte de llei de modificació de la llei de la Justícia.

“Quan un professional no pot exercir en condicions, cal protegir-lo i preservar, alhora, la defensa de la persona que representa”

Els representants de l’advocacia han plantejat la qüestió a tots els grups parlamentaris i esperen que, finalment, s’esmeni la legislació per promoure la desconnexió digital i poder interrompre terminis o facilitar suspensions de judicis en determinats casos. Si no hi ha aquesta modificació, ha reconegut Marticella, “hi haurà una fricció important”. Però serà difícil, ha admès l’advocada, poder dur a terme cap actuació contundent per fer visible el malestar del col·lectiu, que ja hi és ara i hi seria encara més. 

Marticella ha assegurat que els grups parlamentaris, inclòs el demòcrata, han entès que si s’ha regulat la desconnexió digital i altres aspectes que hi van associats per a d’altres col·lectius en pro del dret a la salut, també s’ha de fer el pas per als advocats. Però s’està a l’expectativa de com queda al final aquesta situació. 

PROCEDIMENT CIVIL

I el tercer gran pilar de les reivindicacions és “la claredat en els procediments”. Fonamentalment es tracta del procediment civil i les divergències de criteri que hi ha entre els batlles. Els advocats reclamen que hi hagi una unificació de criteris perquè no hi hagi una desorientació generalitzada. Com ha explicat la degana durant l’acte públic. “Quan una mateixa situació troba respostes procedimentals diferents això desorienta el client i es genera inseguretat jurídica. Hem de buscar conjuntament mecanismes per aclarir dubtes i disposar de criteris coneguts, previsibles i coherents, sempre amb respecte per a la independència judicial.”

Marticella ha explicat que “l’experiència quotidiana de l'advocacia pot ajudar a detectar problemes i trobar-hi solucions” tot deixant clar que el que es reivindica és que tots els batlles vagin d’acord amb el procediment. Que no són els advocats els que volen imposar res. Que només reivindiquen una sola línia. Perquè el procediment no es discuteix en instàncies superiors, on està claríssim com cal actuar i de quina manera. Són qüestions formals, no pas de fons. 

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Finalment, Marticella també s’ha referit a eines com el sistema d’accés electrònic multidispositiu -és a dir, que no calgui un ordinador per fer la feina si no que es pugui dur a terme també a través d’una tauleta o un telèfon mòbil intel·ligent- o que es vagi avançant en l’adaptació del portal telemàtic de coordinació amb els tribunals, perquè “les necessitats dels advocats no sempre han estat totes resoltes”. La degana dels advocats també ha parlat del portal de jurisprudència, que no acaba de rutllar, i dels límits de la intel·ligència artificial (IA).

“Podem servir-nos de la tecnologia, però ens correspon escoltar el client, valorar el seu cas i respondre les decisions que prenem. Aquesta dimensió humana és essencial en la nostra professió”

En aquest sentit, la IA “ens pot ajudar a analitzar documentació, gestionar informació i estalviar temps. Hem d'aprendre a utilitzar la pròxima més de l'ètica i la deontologia”. “El secret professional, la confidencialitat, la independència i la diligència han de guiar cadascun de nosaltres. Això exigeix formar-nos, conèixer els límits d'aquestes eines i revisar amb criteri jurídic els resultats que ens ofereix. La responsabilitat continua sent nostra”, ha ressaltat en el discurs públic la degana del col·legi.

“Podem servir-nos de la tecnologia, però ens correspon escoltar el client, valorar el seu cas i respondre les decisions que prenem. Aquesta dimensió humana és essencial en la nostra professió”, ha reblat Margarida Marticella, que com a màxima responsable de l’ens que agrupa els professionals de l’advocacia ha garantit que “continuarem buscant vies de finançament que permetin al col·legi oferir més serveis i donar-nos suport davant dels canvis”.