La decisió de l’advocat per negar-se a exercir la defensa s’haurà d’argumentar i fonamentar jurídicament, i l’usuari podrà recórrer primer davant el Col·legi d’Advocats d’Andorra (CADA) i després davant la jurisdicció administrativa, ha explicat Molné, que ha posat l’exemple d’una persona que vol reclamar el pagament d’una factura emesa més de tres anys abans, i que per tant el deute ha prescrit. En aquest cas, l’advocat de torn podrà negar-se a dur la defensa, ja que també suposa un malbaratament de recursos públics en haver d’activar una batllia per resoldre una qüestió que no té fonament.
La ministra ha explicat que aquesta mesura s’adopta després de constatar que hi ha gent que fa un abús del dret i del servei i que ha fet tantes demandes que “ha bloquejat el torn”, ha passat per tots els advocats d’ofici.
La decisió de l'advocat per negar-se a exercir una defensa s'haurà d'argumentar i es podrà recórrer davant el Col·legi d'Advocats, i en segona instància davant la jurisdicció administrativa
Aquesta és una de les mesures que contempla el projecte de llei del personal del Consell Superior de la Justícia (CSJ), que busca endreçar i millorar el sistema. Segons ha resumit Molné, després que la legislatura passada es tirés endavant un pla de xoc per reduir els retards que acumula l’Administració de Justícia, ara el CSJ ha estudiat i analitzat les diferents normes amb l’objectiu de “racionalitzar l’organització judicial”, i així, d’una banda, agilitzar-la i, de l’altra, preservar la independència judicial.
El text es basa en tres eixos: l’establiment d’un nou model de gestió pressupostària i dels recursos humans, la derogació de la Llei de procediments judicials i la millora de les normes de funcionament de la Llei qualificada de la Justícia. És en aquest darrer on s’inclou la reforma del sistema del torn d’ofici dels advocats. També es permetrà que per a matèries no jurisdiccionals el CSJ pugui donar instruccions governatives per homogeneïtzar alguns processos de traspàs d’informació, per exemple, com pot ser per a l’anonimització de les sentències i la jurisprudència.
El text es basa en tres eixos: l’establiment d’un nou model de gestió pressupostària i dels recursos humans, la derogació de la Llei de procediments judicials i la millora de les normes de funcionament de la Llei qualificada de la Justícia
En el mateix eix, s’estableixen algunes restriccions per al trasllat de personal entre organismes, i, per exemple, no es podrà optar a canviar de lloc si no es porta un mínim de dos anys al lloc de treball; es podrà retardar si l’organisme al que s’està originàriament adscrit porta retard; o per poder promocionar per ser magistrat, i no s‘han assolit els mòduls d’activitat els tres any anteriors, que mesuren el rendiment, tampoc s’hi podrà optar.
En quant al model de gestió pressupostària i dels recursos humans, es defineixen i reparteixen millor les competències entre el CSJ i el ministeri encarregat de la Justícia. Així, el CSJ s’encarregarà ara tant del pressupost com de la gestió dels recursos humans jurisdiccionals -és a dir, batlles, fiscals i magistrats-, mentre que del que fa referència a la resta de l’Administració de Justícia es n’ocuparà el ministeri. “Hi havia cosses que no estaven prou ben organitzades”, ha justificat el canvi Molné.
Finalment, en relació a la Llei de procediments judicials, la titular de Justícia ha explicat que era una llei amb vocació transitòria que es va fer amb l’aprovació de la Constitució per adaptar al nou règim l’Administració de Justícia, i amb el pas del temps hi hagut algunes disposicions que havien quedat allà. Ara s’aprofita per millorar-los i incloure’ls a la Llei qualificada de la Justícia i derogar la llei transitòria.