Els advocats denuncien la inseguretat jurídica que comporta l’allau de lleis i canvis legals

El col·legi fa un balanç positiu de les trobades que ha mantingut amb els grups parlamentaris al tomb de la modificació de la Llei qualificada de la Justícia

La seu del col·legi d'advocats. ARXIU

Els advocats temen la inseguretat jurídica que provoca el desorbitat volum de canvis legals i de tramitació de lleis que, tot sovint, comporta via disposicions addicionals, la modificació d’altres textos. Aquestes apreciacions les ha fet el col·legi liderat per Sònia Baixench després de finalitzar la roda de contactes amb els grups parlamentaris en el marc de la tramitació de la modificació de la Llei qualificada de la Justícia, la denominada llei òmnibus judicial.

El balanç que fa el Col·legi d’Advocats d’Andorra (CADA) de les reunions mantingudes amb els parlamentaris és molt satisfactori i productiu. “Ha estat una oportunitat per compartir la nostra opinió professional per a la defensa de la nostra activitat i per salvaguardar la transparència per a un millor funcionament de la justícia en general”, ha manifestat Sònia Baixench, degana del CADA.

Els advocats reclamen sancions per als batlles que es tirin la feina a l’esquena

Als advocats, segons que exposen en un comunicat oficial, els preocupa l’afectació que pot representar la Llei de modificació de la Llei qualificada de la Justícia per l’afectació a d’altres lleis com el Codi de procediment penal. Aquest fet, sumat a la proliferació de lleis en els darrers temps, té un impacte significatiu en la professió perquè “genera inseguretat jurídica precisament pel volum de modificacions i canvis previstos en d’altres lleis”.

El col·legi professional explica que normalment és consultat sempre per donar opinió i valoració prèviament a la presentació d’un projecte de llei. Però “tenint en compte que, en el cas de la Llei qualificada de la Justícia el col·legi no va ésser consultat per a la redacció del projecte presentat, s’ha cregut oportú fer una valoració i traslladar les consideracions oportunes als grups parlamentaris fent així un exercici en pro de la qualitat i el rigor de l’activitat de la professió”.

CONSIDERACIONS

Les consideracions i peticions que s’han posat sobre la taula, com en han gran part ja va avançar l’Altaveu, han estat principalment pels temes de les inspeccions, les estadístiques, la destipificació del delicte menor de deslleialtat professional i la imposició de multes als advocats en cas de recusacions amb mala fe o temeritat, però en cap cas, s’ha proposat que se sancioni els batlles en cap supòsit. Formalment no s’ha plantejat. Però és una hipòtesi que mantenen alguns sectors de la professió i que alguns grups parlamentaris no veurien malament vist com està l’embús judicial.

La degana fa èmfasis en què les propostes amb relació a la publicació les recomanacions dels inspectors i de les estadístiques de l’activitat judicial detallada per cada tribunal, sala, secció i Batllia, van encaminades a la recerca de la transparència amb la gestió de la informació de l’àmbit judicial i a millorar el bon funcionament de la Justícia en general. Segons Baixench, “donar a conèixer dades qualitatives i quantitatives de l’activitat judicial ajuda a posar en valor la tasca que es fa i ens ajuda a ser més bons professionals”.

Per a la degana del CADA, Sònia Baixench, “donar a conèixer dades qualitatives i quantitatives de l’activitat judicial ajuda a posar en valor la tasca que es fa i ens ajuda a ser més bons professionals”

Quant a la destipificació, afegeix que és un tema que s’ha de considerar i tractar com una infracció col·legial. Des del col·legi es promou i es vetlla per l’ètica, el rigor i l’estricte compliment de la normativa vigent. Pel que fa a la imposició de multes als advocats en cas de recusacions amb mala fe o temeritat, el col·legi manifesta la seva no conformitat. La seva posició és contrària a la imposició de multes pels actes que realitzen els advocats en el marc d’un procediment, ja que les sancions alenteixen i vulneren el dret a la defensa.

També l’ens col·legial té una opinió envers l’extensió del procediment d’ordenança penal “molt clara”. El col·legi opina que no correspon ja que no es pot sacrificar la justícia per obtenir més rapidesa en el procediment i anticipa un canvi en l’actual filosofia del Codi de procediment penal que ha de ser objecte d’una reflexió general.

Per últim, una altra petició és la necessitat d’eixugar, com abans millor, l’important retard que arrossega l’administració de la justícia. En aquest sentit, el Col·legi d’Advocats s’oposa a la pròrroga, per un altre termini de 4 anys, de la transitorietat que implica la coexistència, en matèria civil, de dos procediments de forma paral·lela. Aquest fet, implica que es pugui retardar la resolució dels assumptes iniciats abans de l’entrada en vigor del Codi de procediment civil durant 6 anys.