El recurrent en qüestió està processat i empresonat de forma preventiva des del 30 de maig del 2025 per la seva presumpta participació en un delicte major d’agressió sexual constitutiva de violació a una persona vulnerable, en un delicte menor continuat d’assetjament sexual, en un delicte major continuat d’actes sexuals sense consentiment, en un delicte major d’actes sexuals sense consentiment, en dos delictes majors d’utilització de menors i persones amb discapacitat per a la pornografia, i, en un delicte major d’exhibicionisme. La víctima seria una filla de la seva dona, amb qui comparteix com a mínim una altra filla.
La dona va demanar al seu dia una mesura d’allunyament tant respecta d’ella com de les dues noies. I el juny es va acordar la mesura. El processat el que qüestiona és que no se li deixi contactar amb la seva pròpia filla. I manté que, d’una banda, no s’ha escoltat la versió de la filla o, en tot cas, quan es va renovar la mesura no se la va tornar a escoltar, i que la causa està anant molt lenta i, per exemple, no s’han analitzat els dispositius electrònics que es van comissar al seu dia. L’home deixa clar que l’evolució de la causa no el pot perjudicar ni a ell ni a la seva família.
“En les actuacions consta que els dies 6 i 8 de juny del mateix any, el recurrent es va posar en contacte telefònicament des del centre penitenciari amb la víctima (filla de la seva esposa), amb la seva filla i amb la seva esposa, amb la qual va parlar amb un to amenaçant, exigint que la víctima digués que tot era mentida quan la citessin a declarar, raó per la qual la mare va sol·licitar una mesura d’allunyament contra el processat”
A més, ve a dir el processat, si ve la mare va demanar que es cancel·lés qualsevol tipus de comunicació del pare respecte de la filla que tenen en comú, després hauria escrit una carta on ja no estava tan clar que la dona s’oposés a la comunicació entre pare i filla. I que, en cap cas, la petició de la mare no estava avalada per cap reconeixement o dictamen psicològic. Però els tribunals consideren que l’Estat ha de ser garant del benestar dels infants i més encara davant una situació tan greu com la que s’està investigant.
Per exemple, el fiscal posa de relleu, per demanar que no s’estimi la vulneració del dret a la jurisdicció i d’un procés degut que denuncia el processat, que “en les actuacions consta que els dies 6 i 8 de juny del mateix any, el recurrent es va posar en contacte telefònicament des del centre penitenciari amb la víctima (filla de la seva esposa), amb la seva filla i amb la seva esposa, amb la qual va parlar amb un to amenaçant, exigint que la víctima digués que tot era mentida quan la citessin a declarar, raó per la qual la mare va sol·licitar una mesura d’allunyament contra el processat”.
En fi, davant de tot plegat i després d’analitzar fins i tot jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home, el Tribunal Constitucional manté que si s’apliquen els principis generals i jurisprudencials “no es pot fer altra cosa que constatar que l’aparell argumental emprat per la jurisdicció penal no pateix de cap arbitrarietat o de cap fractura lògica”. I hi afegeix que, “en efecte, a banda de l’objectiu legítim de salvaguardar la instrucció i de protegir a la presumpta víctima, convé indicar que, el 26 de setembre del 2025, és a dir, unes dues setmanes abans de procedir a emetre l’aute ara impugnat, el batlle instructor va ordenar a les psicòlogues forenses corresponents del ministeri d’Afers Socials l’emissió ‘d’un examen psicològic de la menor a fi de determinar la seva personalitat i caràcter, grau de maduresa, percepció dels fets ocorreguts, grau de veracitat i/o sinceritat de les afirmacions en relació als fets que porten causa, havent de lliurar en aquest sentit l’informe que s’escaigui’”.
Amb això exemplifica el Tribunal Constitucional que sí que s’ha escoltat, a través dels professionals adequats, el parer de la menor. O com diu l’Alt tribunal en la fonamentació de la seva decisió, “poc abans d’emetre la primera pròrroga de la prohibició de contactes, el batlle va sol·licitar informació psicològica de la menor i serà més endavant, en funció del seu resultat, quan el batlle competent decidirà, com més aviat millor, si escau (o no) escoltar, directament o indirectament, a la menor. Aquest plantejament prudent no pot ser qualificat d’arbitrari o d’il·lògic, sinó que és plenament compatible amb l’interès superior de la menor”. I es desestima, doncs, la petició de l’home.