Els tres episodis descrits, i d’altres de molt menors, s’han enllaçat en qüestió de poc temps. I han causat una enorme revolada al cos, segons que ha pogut saber l’Altaveu. De fet, des d’alguns àmbits policials, tot sovint entre professionals més que formalment a nivell institucional, s’ha tramès el malestar. En el cas de les agressions sexuals denunciades per tres menors i del resident de la Massana que hauria estafat com a mínim una desena de persones o potser més amb la suposada compravenda de cotxes els investigadors ressalten que han estat investigacions i feines de temps i que les decisions judicials acaben desacreditant-los.
Tot esperant la resolució al recurs d’empara per part del Tribunal Constitucional, el cas de l’absolució per part de la sala penal del Tribunal Superior, canviant totalment la visió del Tribunal de Corts, en relació el cas del jove que va estar des del març del 2024 i fins al juny passat al centre penitenciari ha generat un molt notable rebombori en àmbits policials. Però també a nivell de fiscalia i, fins i tot, en alguns sectors de la pròpia judicatura i l’advocacia. Hi ha expectativa per veure com acaba la qüestió jurisprudencial. I, en aquest cas, l’expectació també hi és al centre penitenciari, on encara romanen ingressats interns acusats d’agressions sexuals sostingudes de paraula i que creuen que si no s’anul·la la doctrina fixada ara per la sala penal del Tribunal Superior, dita decisió els pot anar a favor.
Casos com el del jove resident a la Massana que estafaria en la compravenda de vehicles però que es va alliberar per raons mèdiques o de dos súbdits georgians lligats a possibles furts que es van foragitar veloçment no s’han posat gens bé en sectors policials
Sobre la qüestió del resident de la Massana, l’alliberament, o el fet que el jove suposat estafador, involucrat amb molts altres fets i amb antecedents similars a Espanya i França, es va justificar per raons mèdiques. Però també és cert, asseguren les fonts consultades, que era obvi que el dictamen forense estava agafat amb pinces perquè la credibilitat del detingut era ínfima.
De fet, hi ha el convenciment en aquest cas que és el ‘modus vivendi’ de l’individu en qüestió i fins i tot més enllà. I que el seu comportament obeeix a una estratègia i ni pas a cap malaltia acreditada formalment. D’aquí que es lamenta la laxitud que s’ha anat mantenint amb aquesta persona. I s’espera que a la propera que se’l detingui, perquè el jove ja ha tornat a donar senyals que tornarà a reiterar en el delicte, la situació canviï.
I finalment, l’afer dels georgians que se’ls va enxampar a les poques hores d’un parell de furts amb força en uns habitatges d’Escaldes, malgrat que ningú no dubta que no havien estat ells els autors d’aquells assalts, es considera que no es va permetre -en aquest cas segurament des de la fiscalia- una retenció més llarga per reforçar la investigació i mirar de treure l’entrellat de tot plegat. De fet, se’ls va foragitar força ràpid i ja va estar. Això no obstant, el fet de poder-los identificar i fitxar, a nivell policial, i també en ares a la cooperació, és un bon pas.
També en l’àmbit policial s’està al cas de l’impacte que pot tenir el canvi en el Codi de procediment penal en matèria de presó preventiva, i si el fet que s’escurcin els terminis d’aquesta reclusió provisional suposa alguna variació en les decisions judicials. En aquest sentit, la temença és que hi hagi una major flexibilitat o ‘tolerància’ partit de la base que si s’acorda una presó preventiva, la instrucció ha de ser molt més ràpida i, per tant, tots els implicats en la investigació han d’accelerar la seva feina.