Aquest és un dels passatges de la sentència del Tribunal de Corts per la qual la sala presidida en aquest cas pel magistrat Enric Anglada, alhora ponent de la causa, absolt l’home acusat dels delictes de caça d’animal d’espècir protegida i de maltractament animal per imprudència. L’absolt, és clar, és l’excuidador i exsubdirector del parc d’animals de Naturlandia que el 14 de juny del 2017 va abatre un dels óssos del recinte que havia fugit del tancat que hi havia específicament per als plantígrads.
Els fets resolts en primera instància van succeir el 14 de juny del 2017, quan de sobte personal de l’ecoparc lauredià van advertir que el tancat dels óssos estava obert
La sala, després d’analitzar el cas, conclou que no es pot dir que el processat estigués caçant, perquè no era pas l’objecte de la seva presència d’urgència al parc aquell dia -es recorda que l’acusat tenia jornada de festa setmanal i va ser mobilitzat per la direcció del parc davant la fuga del plantígrad- i tampoc considera que es pugui parlar d’una imprudència que hauria fet que maltractés l’animal. En certa manera, i encara que sense usar exactament la següent terminologia, els magistrats consideren que el processat va actuar en legítima defensa.
En el relat dels fets hi ha moltíssimes coincidències de totes les parts. En aquest afer no només hi havia l’acusació pública, sinó que l’entitat ecologista Apapma també va formular querella criminal per poder constituir en acusació particular. Els fets, excepte algunes qüestions de detall, eren força clars per a totes les parts. Hi ha la fuga de l’ós, els responsables del parc que hi ha en aquell moment no poden arribar a la caseta on es guarden les armes anestèsiques, es mobilitza l’home que era al seu domicili i se li demani que pugui amb una arma de foc pròpia, es posa amb un company a intentar localitzar l’ós ‘Torb’, l’acaba veient, el crida perquè deixi d’atacar el mascle de les daines i després comença a corre cap on eren els dos treballadors del parc, un dins un vehicle tot-terreny i el processat fora a uns metres de distància i és quan dispara.
Per tot plegat, a nivell de petició de condemna, en els elements essencials també, acusació pública i particular coincidien en la sol·licitud de 8 mesos de presó condicional i 30 mesos d’inhabilitació tant per poder treballar com a cuidador d’animals com per poder disposar de la llicència de caça. La defensa, justament, el que demanava és el que el processat ha acabat obtenint: l’absolució. I és que la defensa de l’acusat sempre ha considerat que mai no se l’hauria d’haver encausat.
“No tenia temps d’arribar corrent fins a la furgoneta, ni d’esperar que algú amb un rifle anestèsic pogués adormir l’ós”
Sia com vulgui, el Tribunal de Corts descarta tant el delicte de caça d’espècia protegida com el de maltractament animal per imprudència. ¿Per què no es dóna el primer dels delictes? Diu la sentència: “El bé jurídic protegit en aquest tipus penal és ‘la caça d’espècies amenaçades o protegides, en perill d’extinció’, i en el cas aquí enjudiciat no concorre el principal element objectiu del tipus, que és l’acció de caçar”.
Els magistrats fan llavors una referència a la definició lingüística de caçar. I hi afegeixen: “Resulta evident que aquesta no era la finalitat en el supòsit d’autes, ja que els fets ocorreguts el dia 14 de juny del 2017 res tenen a veure amb una acció o situació de caça d’animals en llibertat, sinó amb un determinat problema sorgit en el lloc de treball del processat”, que recorda que estava de descans setmanal.
Constatacions jurídiques
La sala abunda en el seu criteri per justificar l’absolució. “En funció de les proves testificals i pericials practicades ha quedat demostrat, tenint en compte el lloc on es trobava el processat en aquell instant, la distància existent entre el susdit processat i l’ós i a velocitat en la qual aquest baixava cap a l’home que aquest, en un període temporal tan breu -3 segons i 66 centèsimes de segon-, no tenia altra opció que disparar contra l’ós, doncs no tenia temps d’arribar corrent fins a la furgoneta, ni d’esperar que algú amb un rifle anestèsic pogués adormir l’ós.”
I després també diu que “tampoc no es pot obviar que l’ós de constant al·lusió, que fins aleshores havia viscut en captivitat, s’havia escapat, trencant la protecció existent en el tancat dels óssos, s’havia menjat una ovella després de matar-la i es trobava atacant una daina; estava molt esverat i va treure, per tant, el seu instint salvatge i agressiu, per la qual cosa és evident que en aquell mometn era un animal incontrolable i representava un perill per la vida de qualsevol ésser viu que estigués prop d’ell”.
“No es pot parlar de maltractament d’un animal causant-li la mort per imprudència atès que la mort de l’ós bru per part del processat fou totalment voluntària, per evitar que l’ataqués a ell”
La sentència recull que els protocols d’actuació del parc de Naturlandia, contra el que insinuava l’acusació particular exercida per Apapma, que estudiarà ara si recórre contra la sentència, enlloc no deien que no és pogués abatre un animal. Al contrari, entenen els magistrats que en el cas de les tres espècies especialment perilloses residents al parc (ós, llop i linx) sí que es contemplava l’escenari de disparar amb arma de foc contra algun dels exemplars de les esmentades espècies. La sala també tracta el fet al·ludit per Apapma que qui va crear la situació de perill per després poder justificar haver de disparar havia estat el propi processat.
En efecte, l’home va baixar del vehicle contra el que va fer el seu company de recerca, que es va quedar dins del tot-terreny, i va caminar uns metres fins a veure l’ós i, després, el va cridar. “El tribunal estima que el fet de baixar del vehicle part part del processat era una obligació que tenia, doncs el seu cap li digué que pugés al parc amb la seva escopeta i que busqués l’ós que s’havia escapat, el qual ja havia matat una ovella, essent com era ell el responsable i cuidador no sols de dit ós, sinó dels cinc que hi havia en aquell moment en el parc, que en un primer moment tampoc sabien si es trobaven els altres quatre dins o fora de la tanca dels óssos”, diu la sentència.
I afegeix que “el fet de cridar-lo, quan va veure que atacava la daina mascle, no deixa de ser i ha de considerar-se un acte reflex. I si bé és possible que es posés en una situació de potencial risc, el cert és que no ho va valorar i després no va tenir temps de reaccionar d’altra forma que disparar l’ós, per poder salvar la seva vida”. I conclou: “No es pot parlar de maltractament d’un animal causant-li la mort per imprudència atès que la mort de l’ós bru per part del processat fou totalment voluntària, per evitar que l’ataqués a ell, tenint en compte que s’ha de contextualitzar en un període temporal de 3 segons i escaig i que l’ós estava realment furiós.”
Comentaris (8)