El contagi d’un advocat -que ni tan sols ha transcendit si ha estat tal en relació amb la seva professió- no té res més d’especial que el de qualsevol altre ciutadà. Però l’enquesta epidemiològica revela, és clar, possibles establiments més sensibles que altres on aquesta persona ha estat els darrers dies o setmanes. D’aquí que s’hagi activat la vigilància passiva d’alguns contactes que, d’entrada, no serien estrets. També hauria calgut ajornar algunes vistes i diligències judicials.
Al centre penitenciari sí que hi ha set agents aïllats i un vuitè confinat també en haver donat positiu i haver estat amb els altres. No obstant això, i tot i la preocupació inicial, la repercussió d’aquest contagi no ha anat més enllà i també ha afectat la planificació laboral, amb la qual cosa, i més enllà del dia a dia i la gestió interna que s’estigui fent, hi ha relativa calma.
El que sí que estan sol·licitant molts advocats és de substituir el vis-a-vis per locutori. Així, tot i que es manté un temps molt superior al que seria una visita normal -de fet, els lletrats tenen gairebé un temps il·limitat per poder atendre els seus clients-, molts dels advocats que habitualment acudeixen al centre penitenciari prefereixen ara veure els reclusos amb un vidre pel mig, que també serveix de protecció, que no pas entrevistar-se en les sales on hi pot haver un contacte més estret.