Molné ha explicat que no es va voler entrar en territori espanyol de qualsevol manera si no que es va procedir com en altres ocasions i les autoritats espanyoles van avisar que el súbdit georgià tenia prohibida l’entrada a l’espai Schengen, fet que en certa manera va sorprendre perquè prou que havia passat per territori espanyol en venir des d’Armènia. Però, certament, ho va fer degudament escortat. En tot cas, des d’Interior s’estava treballant en poder garantir el trànsit per enviar-lo cap a Geòrgia però “va acabar marxant i va curtcircuitar” la feina que s’havia fet fins aquell moment.
La ministra ha assegurat que el fet d’enviar l’extradit una vegada alliberat a una pensió “és una decisió judicial poc usual” però “no entraré a valorar una decisió judicial”. En tot cas, Molné, que havia estat batlle, ha deixat clar que el ciutadà georgià “no podia estar custodiat” però també ha considerat “temerari” afirmar que estava retingut de forma il·legal. L’home tenia una part de la pena a substituir per una expulsió de set anys, fet que ha donat a entendre Molné podia haver dificultat saber quan acabava la condemna.
I és que l’Altaveu ha qüestiona la ministra per si no s’hauria pogut treballar amb previsió i garantir les autoritzacions de les autoritats espanyoles pel moment que el ciutadà georgià recuperés la llibertat i, llavors, procedir en conseqüència. Ha estat en aquest marc que Molné ha explicat que les autoritats judicials tractes “les execucions de penes amb determinats càlculs” encara que sí seria cert que “potser no ens van informar amb prou anticipació”. En tot cas, ha insistit en el fet que “no entraré a valorar una decisió que al final és de la Justícia”.
Ester Molné tampoc no ha volgut entrar en quina imatge dona l’administració andorrana, l’Estat andorrà, tant entre els seus propis ciutadans per la gestió d’aquest cas com en relació a la imatge que es transmet, especialment, als dos països veïns en què, per una banda o altra, d’una forma o una altra, l’implicat, amb nombrosos antecedents sobretot per furts i robatoris i amb una drogodependència galopant va haver de transitar sí o sí. “La valoració que puguin fer els estats veïns l’han de fer els estats veïns. No em pertoca a mi.”