L’entitat explica en un comunicat que l’incendi a la localitat massanenca ha fet més evident que mai que hi ha llacunes, mancances i que la realitat social comença a diferir cada cop més de la realitat que es viu en el cos de prevenció i extinció d’incendis. “Incendis com els de l’edifici Tiffany’s, els Serradells, el Centre de Congressos Lauredià o el recent d’Arinsal evidencien que treballem en entorns cada vegada més exigents, on cal una estructura dimensionada i preparada per donar resposta real a aquests escenaris.” Davant d’aquesta situació fan tot un seguit de peticions.
Això és: “Un augment real dels efectius operatius. Una revisió del dimensionament del cos. La redefinició de funcions que no corresponen a un servei d’emergències. Una estructura adaptada al creixement urbanístic i a la realitat actual. La incorporació efectiva del criteri tècnic en la presa de decisions. Una planificació específica per a escenaris de gran alçada i alta densitat. El reconeixement estructural de les funcions i responsabilitats assumides. L’establiment d’un protocol de descontaminació amb els recursos necessaris. Una cobertura asseguradora professional adequada al risc real.”
CONTEXT
Segons A118 els fets d’Arinsal obliguen a fer una reflexió. En el comunicat, l’associació explica que “aquest incendi no és un fet puntual, sinó un exemple clar de l’evolució dels escenaris en què intervenim: edificis més alts, estructures més complexes, nous materials constructius i situacions cada vegada més exigents. Aquesta transformació incrementa el risc i exigeix una capacitat de resposta adaptada a aquesta nova realitat”. Però “aquesta evolució no ha anat acompanyada d’una adaptació equivalent dels recursos”.
“Aquest incendi no és un fet puntual, sinó un exemple clar de l’evolució dels escenaris en què intervenim: edificis més alts, estructures més complexes, nous materials constructius i situacions cada vegada més exigents. Aquesta transformació incrementa el risc i exigeix una capacitat de resposta adaptada a aquesta nova realitat”
Des de fa temps, denuncia l’organització, el cos de bombers “treballa en nombroses intervencions sota mínims operatius, en escenaris d’alta exigència. Aquesta situació es veu agreujada per l’augment sostingut de la població i pels períodes de gran afluència, que incrementen de manera significativa la càrrega operativa sense que els efectius hagin evolucionat en la mateixa proporció. Aquesta desconnexió entre la realitat del servei i els recursos disponibles no és puntual, sinó estructural”.
Actualment, afirmen els sindicalistes, “la capacitat de resposta es manté gràcies a la professionalitat, la vocació i la implicació dels seus membres, així com a l’organització interna del cos i de la seva direcció. Sovint, aquesta resposta es veu reforçada per la disponibilitat dels efectius més enllà del servei ordinari, un element que aporta capacitat, però que no pot substituir una planificació estructural adequada”. Es manté que “és cert que la direcció del cos ha fet esforços per adaptar-se a les necessitats del servei, però aquests esforços requereixen anar acompanyats d’una planificació i uns recursos alineats amb la realitat actual”.
Malgrat aquest context, “en els darrers mesos s’han impulsat regulacions rellevants sense incorporar de manera efectiva el criteri tècnic dels professionals que intervenim directament en aquests serveis”. “Som nosaltres qui coneixem de primera mà la realitat operativa. Per això, és imprescindible que aquest coneixement es traslladi de manera real a la presa de decisions”, demanen els bombers, que recorden que “aquesta no és una qüestió econòmica. És una qüestió de seguretat, eficiència i responsabilitat envers la ciutadania”.
“El que està en joc no és només l’organització interna del cos. És la capacitat real de donar resposta a situacions cada vegada més complexes. La seguretat no es pot garantir si les decisions es prenen d’esquena a la realitat operativa. Escoltar el criteri tècnic no és una opció. És una necessitat”
Es recorda que en els darrers anys, els bombers han assumit “un increment molt significatiu de funcions i responsabilitats: nous serveis operatius de muntanya, incloent-hi rescats nocturns amb helicòpter; desenvolupament de serveis sanitaris avançats com el servei Índia; increment de les tasques de prevenció: inspeccions, simulacres, investigació i formació; participació en serveis fora del territori i en escenaris d’alta complexitat; gestió de la teleassistència; participació en dispositius preventius i en la gestió del risc d’incendis forestals”.
També s’exposa que “s’estan assumint funcions que no són pròpies d’un servei d’emergències, com el condicionament de la calçada en situacions no vinculades a emergències, desviant recursos operatius de la seva funció principal”. “Tot plegat reflecteix una evolució clara del Cos que no ha estat acompanyada d’una adaptació equivalent de l’estructura i dels recursos.”
I ja en el tram final de la comunicació, s’afirma que des de l’associació A118 es reitera “la nostra voluntat de continuar treballant de manera constructiva en els processos oberts, especialment en el desenvolupament del pla de carrera i altres reformes pendents”. En aquest marc es considera “ és imprescindible que aquests processos es basin en el respecte al treball tècnic fet i en la incorporació real del criteri professional”. I es finalitza amb una mena d’eslògan: “El que està en joc no és només l’organització interna del cos. És la capacitat real de donar resposta a situacions cada vegada més complexes. La seguretat no es pot garantir si les decisions es prenen d’esquena a la realitat operativa. Escoltar el criteri tècnic no és una opció. És una necessitat.”