Territori no preveu fer expropiacions per aconseguir els terrenys privats per al tramvia

El ministre Raul Ferré assegura que, tal com s’ha fet amb la desviació de la Massana, es vol negociar amb els propietaris afectats en col·laboració amb els tres comuns implicats per obtenir les cessions necessàries

Raul Ferré ha detallat l'estat del projecte del tramvia. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

Govern buscarà fórmules per evitar haver de recórrer a l’expropiació quan faci falta aconseguir els terrenys necessaris per on haurà de passar el futur tramvia entre Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Segons ha explicat el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, la voluntat és intentar a arribar a acords amb els propietaris, tal com s’ha fet amb la desviació de la Massana, sense haver d’arribar a fer servir aquesta fórmula. Sempre, també, amb treball conjunt amb els comuns implicats. Pel que fa a l’estat actual pel projecte, es preveu que durant l’any vinent es pugui enllestir el pla sectorial per definir, justament, quines parcel·les caldran i, ja posteriorment, afrontar la redacció dels projectes constructius.

A preguntes del president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, Ferré ha detallat l’estat actual de la iniciativa, en la qual, ha remarcat, s’afronta de forma clara des del Govern. En aquest sentit, actualment es treballa amb els comuns per “acabar de definir el traçat” i, un cop enllestida aquesta fase, durant l’any vinent es vol impulsar el pla sectorial de la infraestructura. Aquest haurà de definir exactament quines seran les necessitats, especialment de terrenys.

Ferré remarca que Govern vol tirar endavant el projecte, però demana paciència: “cal fer-ho amb molta calma per no equivocar-nos”

Escalé, durant la pregunta, ha recordat que, ara mateix, pel traçat provisional es comprova que afectarà diferents parcel·les privades i ha volgut demanar com es preveu aconseguir-les. Específicament, ha posat sobre la taula la fórmula de l’expropiació amb justa compensació, contemplada a la legislació. Ferré, però, ha avançat que la idea de Govern seria escapar d’aquest sistema.

Hem d’anar de la mà dels comuns, sobretot per a la cessió de terrenys. Treballarem amb ells per veure com s’han de fer si mai es tira endavant el projecte”, ha comentat. En tot cas, ha volgut destacar que en una altra infraestructura en la qual s’ha requerit obtenir sòl privat, com és la desviació de la Massana, no ha calgut recórrer a aquesta fórmula. “S’ha parlat amb els veïns i no hi ha hagut cap expropiació”, ha recordat. I el mateix es vol amb el cas del tramvia. “Intentarem arribar a enteses amb els propietaris”, ha explicat.

En tot cas, davant la insistència d’un Escalé que s’ha mostrat molt favorable al projecte per la importància que pot tenir per a la mobilitat interna -i externa si acaba connectant amb la Seu d’Urgell-, Ferré ha deixat clar que hi ha voluntat de tirar-lo endavant, però que “cal fer-ho amb molta calma per no equivocar-nos”.

Un cop enllestit el pla sectorial, serà el moment de passar a definir el projecte tècnic, com ara tots els estudis de disseny i de construcció. Aquesta tasca ja es faria de cara al 2027. Serà llavors quan, també, s’hauria de tenir el treball conjunt amb la Generalitat, i vinculat als fons Poctefa, sobre el possible allargament del transport segregat des de Sant Julià fins a la Seu d’Urgell. Una idea amb la qual hi ha sintonia amb el govern català. “Hi veuen un especial interès vist el flux de persones que diàriament hi circulen”, ha indicat. En canvi, ha deixat clar que la possible connexió ferroviària amb Barcelona “no es considera perquè no representaria una reducció del temps de trajecte ni un benefici per a la població”.

ACORD AMB UE I CASS

 

La sessió de control s’havia iniciat amb una pregunta de la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, sobre els diners que la CASS preveu al pressupost per al 2026 per adaptar-se a una possible aprovació de l’acord d’associació. La parlamentària denunciava el que considerava “una decisió sorprenent” compte tingut que el conveni “ni ha estat sotmès a referèndum ni ratificat al Consell”.

Des de Finances, Ramon Lladós ha matisat que la previsió és de 950.000 euros per al 2026 i 650.000 per al 2027 però que no es tracta d’una inversió exclusivament vinculada a l’acord, sinó que “s’aprofita per modernitzar la CASS independentment que hi hagi o no acord d’associació. A banda, ha apuntat que “s’ha identificat la part que seria necessària només si es validés el conveni i només es licitarà en aquest cas”.