De fet, l’acord de l’adjudicació es va adoptar en consell de ministres fa moltes setmanes. El 16 de novembre, segons l’edicte. Ni en la roda de premsa d’aquell dia ni en posteriors compareixences ni en el debat de dijous a seu parlamentària, però, res es va dir. Ara, la publicació -obligatòria- de l’edicte és el que confirma que Govern tira endavant amb un projecte, no es pot negar, controvertit. I, ara, tot just quan fa quatre dies, al Consell General es va votar una moció, presentada pel PS, on es demanava aturar qualsevol acció fins a la nova legislatura.
El futur heliport nacional el construirà la unió d’empreses formada per Heliand i Helicòpters del Nord. El lloc, com ja se sabia, a la Caubella, a pal. El gestionarà durant 30 anys, assumint el cost de la construcció, que s’estima superior als 10 milions d’euros. Molt per sobre del que estimava Govern en el seu projecte inicial. Justament, aquesta diferència, important, és el que el PS va esgrimir per demanar una aturada del projecte fins passades les eleccions.
L’adjudicació accepta que, en cas que la infraestructura generi pèrdues als seus gestors, l’executiu haurà de compensar-los econòmicament. S’hauria d’aportar fins al 75% del cost de la construcció. Segons l’edicte, 7.627.034 euros.
Així, de fet, ja es marcava al plec de bases del concurs, al qual, cal recordar, només es va presentar la proposta d’Heliand i Helicòpters del Nord, que incloïa inicialment un hotel finalment descartat. El problema, però, és que, inicialment, la previsió del Govern és que la instal·lació suposés per a la concessionària una inversió molt inferior: tot just 3,7 milions. Per tant, gairebé s’ha triplicat. Malgrat això, i el risc que suposa per a les arques públiques, es considera que cal tirar endavant amb el projecte, ja que es considera clau per desenclavar Andorra.
En cas contrari, és a dir, que els explotadors aconsegueixin beneficis, l’acord també haurien d’abonar diners a Govern. El cànon anual es fixaria en el 10% o el 15%. Dependria de si la instal·lació disposa o no de punt de control fronterer avalat pe Espanya o França. Es negocia amb tots dos països per mirar que sigui una realitat, ja que s’entén que tenir-ne hauria de permetre una major utilització de la infraestructura.