Només entrar ja es veu un forat amb maons trencats en el banc d’obra que hi ha a l’entrada, i la porta no té maneta per obrir-la, sinó que una corda fa les funcions de tirador. Entrant una mica més, ja es troba un forat al fals sostre, rajoles del terra substituïdes per pegats de ciment i les parets a mig pintar, a part d’humitats i esquerdes diverses. I ja pujant les escales es troba alguna finestra cap al celobert amb el vidre trencat.
El vestíbul ja fa temps que no està en perfecte estat i que demana a crits una renovació, però l’estat de deixadesa s’ha anat accentuant els últims mesos, després que la propietat comuniqués als veïns la voluntat de no renovar-los els contractes de lloguer i només proposar-los, verbalment, un nou contracte doblant la renda, que alguns inquilins han acceptat, malgrat que la llei que regula la desintervenció del mercat estableix uns límits d’increment de preu bastant inferiors al que han acabat acceptant, davant la por de perdre casa seva.
Altres veïns també han desistit de reclamar el dret de pròrroga que els atorga la llei d’arrendaments d’habitatge per al període 2027–2030, veient que la propietat manté que, amb la defunció dels antics propietaris i el canvi de mans de l’immoble, no li aplica la nova llei, i que des de les administracions s’han rentat les mans.