Marsol evita discutir la Justícia i apunta que “potser no van fer bé les coses” amb les pròrrogues

La ministra dona a entendre que la voluntat era, efectivament, que l’allargament dels contractes operés de forma automàtica però insinua que va ser un redactat no prou acurat el va obrir la porta a una interpretació del Superior que ara no s’hauria de produir amb la descongelació dels lloguers

Marsol, durant el ple del Consell.
Marsol, durant el ple del Consell. EDUARD COMELLAS / CONSELL GENERAL

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

La llei amb la qual es vehicula el procés de descongelació dels lloguers no té els problemes d’interpretació que han provocat que la Justícia consideri que les pròrrogues dels contractes no són automàtiques sinó que han de demanar-se expressament per part dels inquilins. Així ho ha assegurat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que ha defensat, al ple del Consell General, que el text “queda ben clar” i “més clarificat”. A la vegada, ha apuntat que quan es va fer el projecte legislatiu encara en vigor “potser no vam fer prou bé les coses”, fet que hauria obert la porta a la resolució del Superior.

Marsol s’ha referit al tema durant la sessió de control a Govern arran de la pregunta formulada pel president suplent del grup socialdemòcrata, Pere Baró. La ministra ha recordat que la llei, aprovada a finals del 2023 i que establia un sistema de pròrrogues fins al desembre d’enguany, “decau ara”, ja que “era temporal”. A partir del gener, el que operarà serà la Llei que fixa un procés progressiu de descongelació dels contractes.

I aquest text, ha assegurat, no hauria de donar peu a una exigència d’invocació fefaent de la pròrroga. “Des del nostre punt de vista queda ben clar i més clarificat”, ha apuntat Marsol. Així, ha indicat que “hem analitzat la llei i també els nostres juristes i entenent que els contractes queden automàticament prorrogats”. Ara bé, també ha admès que “els tribunals són els que tenen la darrera paraula”.

Una imatge del rètol del Tribunal Constitucional a la façana de l'edifici que acull la institució.

Relacionat

Aval del TC a l’exigència de reclamar fefaentment l’aplicació de la pròrroga dels lloguers

El que ha quedat clar és que la ministra no ha volgut entrar a discutir la interpretació feta pel Superior de la llei de les pròrrogues del 2023, tot i que sí que ha donat a entendre que la voluntat era, com ja va indicar l’Altaveu, que els allargaments dels contractes operessin de forma automàtica. “La llei la vam treballar en comissió entre tots i potser no vam fer prou bé les coses i hem donat peu a aquestes interpretacions”, ha indicat. De fet, ha explicat que tenen constància d’una segona sentència en aquest mateix sentit.

Per a aquests afectats, ha volgut defensar, hi ha alternatives. “En la línia de tots els esforços que hem fet, qui ho pateixi podrà acollir-se al parc públic o als programes de subvencions que hem impulsat”, ha afirmat. Així, ha garantit que “hi ha disposició de pisos i també els programes d’ajuts del ministeri”

Qui ha deixat clara la voluntat que es tenia amb la llei ha estat Baró. El conseller general, tot i “respectar la independència judicial”, ha advertit que les decisions adoptades seguint el criteri que les pròrrogues no eren automàtiques “poden generar incertesa”. En aquest cas, ha deixat clar que “per a nosaltres, la interpretació de la llei és clara” i ha recordat que “quan es va impulsar la llei la voluntat era protegir els llogaters en un context de dificultat per accedir a un habitatge o mantenir-ne el que es tenia”. Per tant, les pròrrogues no s’havien de demanar de forma expressa. En tot cas, també ha volgut reclamar a Govern “si està segur que la nova llei també protegeix els llogaters”, fet que ha comportat la resposta abans comentada de Marsol.

Comentaris (3)

Trending