La prohibició certificada a través d’una circular es limita a les proves equivalents a les que fa el Govern i al temps que duri el cribratge poblacional. D’una banda, segons les fonts consultades, es vol aconseguir que la ciutadania de forma massiva acudeixi a fer-se els tests. De l’altra, no es vol que duent a terme proves amb dispositius de diferents proveïdors i hi hagi possibles alteracions o diferències sobre la fiabilitat dels tests. De fet, hi ha diferents laboratoris que ja no ofereixen aquestes proves perquè no tenen accés als ‘kits’ necessaris, que es prioritzen per les administracions públiques.
Els laboratoris sí que continuaran fent els tests més complerts, que no parteixen d’una punxada al dit sinó d’una extracció de sang en vena. Aquestes proves, que triguen normalment unes 48 hores en donar resultat, donen moltes més dades que els tests que es faran de manera pública. Els paràmetres que s’analitzen a partir de l’extracció de sang són molts més. De fet, el test que es fa als ‘stop lab’ només diu si la persona punxada té o no té immunoglobulines del tipus M o del tipus G. Per molt que s’hagi volgut fer creure en algunes compareixences, els tests de la casa Livzon com els adquirits pel Govern no quantifiquen el nombre d’immunoglobulines.
El ministeri envia una circular en què explica que la mesura és per garantir l'èxit del cribratge i la seva fiabilitat uniforme
En canvi, les analítiques que es fan a través de l’extracció de sang en vena ofereixen al pacient moltes més dades. El cost d’aquestes analítiques està al tomb dels 60 euros, que no són coberts en cap cas per la CASS, i cada vegada més ciutadans estan interessats en realitzar-se. La fiabilitat o el fet de no haver d’estar sotmès al control governamental són dues de les raons que estan portant una part de la població a acudir als centres privats a fer-se aquest tipus de proves. Alguns dels laboratoris que donen cita prèvia, en rebre les trucades recomanen que el client acudeixi igualment als ‘stop lab’ per l’interès públic de la prova, per la rellevància en matèria de salut pública.
Com s’ha dit, hi ha molts laboratoris del país que igualment no podrien fer els tests ràpids perquè els seus proveïdors habituals ja no els subministren els ‘kits’. També hi ha moltes dificultats per poder-se fer, de manera privada al país, les PCR, les proves que determinen si en el moment precís es té o no es té el coronavirus. Amb tot, però, no és impossible del tot. Però actualment els subministradors prioritzen els grans centres públics. I a mesura que les administracions d’arreu del món comencen a dissenyar proves massives, l’aixeta es restringeix per als privats.
No només, però, els laboratoris privats fan proves. També algunes empreses del país, amb anticipació, van adquirir ‘kits’ per poder fer els tests als seus treballadors si aquests ho volien per una qüestió de seguretat pròpia. En aquest sentit, fonts coneixedores d’almenys un cas han explicat que hi va haver una organització empresarial del Principat que va adquirir cent ‘kits’ a 6,50 euros la unitat. El Govern va adjudicar l’adquisició de 158.000 unitats a una empresa vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona per 9,50 euros cada dispositiu.
Comentaris (7)