El Consell General ha celebrat aquest dijous el debat a la totalitat del pressupost. Els tres grups de l’oposició havien presentat esmenes per retornar els comptes a Govern que han estat refusades per Demòcrates i Ciutadans Compromesos. El debat ha servit per posar sobre la taula els punts amb els quals les formacions es mostren més crítiques.
Des de Concòrdia, el seu líder, Cerni Escalé, ha abordat el pressupost des de diferents vessants, tot posant en relleu les mancances que hi troba. Així, pel que fa a l’habitatge ha valorat positivament l’increment d’inversió al parc públic i el programa d’avals per a la compra del primer pis, però ha estat molt crític amb el pla 30/40, que preveu que Govern assumeixi bona part del cost dels lloguers. “És una assistencialització massiva de la nostra població”, ha lamentat, tot avisant que “caldrà més dels 5 milions pressupostats” i, sobretot, “inflaciona el preu del mercat i després seran necessàries inversions cada cop més elevades”. Amb un problema important: “són unes ajudes que no es podran treure fins que baixin els preus del mercat”.
El parlamentari també s’ha mostrat crític amb els aspectes de la sostenibilitat de les finances públiques. Així, ha lamentat que “no s’ha reduït el deute nominal, que es manté en 1.200 euros, malgrat els anys de bonança”. I a la vegada, ha posat en relleu que, en canvi, la despesa va creixent sense comptar si es podrà afrontar en el futur. “Podrem cobrir uns costos de funcionament de 650 milions d’euros en el futur? Si baixen els ingressos, podrem continuar pagant l’estructura de personal i de funcionament de l’administració?”, ha preguntat. També ha posat en relleu que la sensació és que en aquests quatre anys, malgrat l’increment de recursos públics, la situació ha anat a pitjor: “Valorem el pressupost segons les condicions de vida de les persones i aquest discurs podria ser idèntic al del 2023: els problemes són els mateixos empitjorats i hi ha una manca de planificació”.
Des del grup socialdemòcrata, la presidenta del grup, Susanna Vela, ha posat en relleu que els comptes “són expansius”, amb un increment de 85 milions d’euros en despesa que, però, no seguiria les prioritats que, al seu entendre, serien necessàries. La consellera general ha posat en relleu que hi ha “una manca de prudència” perquè “en lloc de mantenir marge per quan l’economia es desacceleri, es creen nous costos consolidats de cara al futur”.
Sobre les partides en habitatge, Vela ha admès que creix, però ha avisat del “canvi de model”, ja que s’incrementa de forma notable la xifra que es destinarà a ajudes i, en canvi, cau la que s’utilitzarà per reforçar el parc públic. “Quants diners generaran habitatge públic permanent, quants ajudaran les famílies i quants aniran directament als privats?”, s’ha demanat. La presidenta socialdemòcrata també ha apuntat un altre aspecte que consideren molt preocupant: la creixent externalització via societats públiques com Andorra Turisme o Andorra Digital de polítiques que hauria de comandar Govern. “El control parlamentari no pot acabar quan es fa la transferència. Hem de sabr quins objectius tenen, què contracten, com mesurem els resultats i qui en respon políticament si aquests no arriben”, ha manifestat. En resum, a l’entendre del PS, l’executiu “arriba amb més recursos al 2027 i això hauria de suposar més oportunitats però no es prenen les millors decisions”.
Qui també havia presentat esmena a la totalitat era Andorra Endavant. La seva líder, Carine Montaner, però, no ha fet una crítica global als comptes sinó que s’ha centrat a posar sobre la taula diferents propostes ja anunciades ara fa uns dies. Així, ha defensat la necessitat de destinar 7,5 milions des d’Andorra Telecom per millorar les condicions del cos de policia i, d’aquesta forma, “garantir la seguretat del país, que és un dels nostres atractius”, ajudar a famílies que tinguin infants greument malalts perquè “no hagin d’escollir entre cuidar el seu fill o no perdre ingressos” o la construcció d’un complex d’habitatges tutelats i altres serveis per a la gent gran.
DEFENSA AFERRISSADA
Tant Govern com els grups que li donen suport, en canvi, han evidenciat la diferència de postures. Han defensat aferrissadament els comptes. Sobre els punts amb els quals l’oposició s’ha mostrat molt crític, també han donat la seva versió. Així, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha volgut respondre les crítiques al programa 30/40, tot destacant que “és una mesura temporal” i que “la vocació és que quan el parc públic i altres mesures s’hagin materialitzat, la pressió del mercat anirà baixant i acabarà sent menys necessari”. També ha argumentat que, a diferència de la congelació dels contractes, és una acció que “reparteix càrregues entre Govern, inquilins i propietaris, no només en un únic col·lectiu”.
També ha volgut assegurar que l’increment de despeses denunciat des de Concòrdia i PS no s’ha de veure com a una amenaça. “No és un problema que ens hagi de preocupar en el futur”, ha afirmat.
Des del grup demòcrata, el seu president, Jordi Jordana, ha posat en relleu la forta aposta que els comptes tenen per la salut, l’educació o la culminació d’infraestructures clau. “Vetllem per donar resposta a les principals preocupacions de la ciutadania i perquè cada euro invertit millori els serveis públics i tot sense estirar més el braç que la màniga”, ha comentat. I això, ha volgut remarcar, amb unes despeses i finances que “són sostenibles”. Això, ha remarcat, “no ho diem nosaltres; ens ho diu l’FMI”.
Qui també ha defensat el pressupost ha estat Carles Naudi, des de Ciutadans Compromesos, que ha negat la visió pessimista que s’havia expressat des de l’oposició. “El país no està cap per avall”, ha afirmat, tot admetent que “això no treu que hi hagi situacions particulars a les quals cal fer costat”. En aquest sentit, ha volgut destacar un increment de recaptació que “no s’ha fet apujant cap tipus sinó diversificant l’economia”.