Així es constata amb les dades que Govern ha inclòs en el document ‘Estats pressupostaris i financers – exercici a 30 de juny del 2025’ enviat al Consell General i al qual ha tingut accés Altaveu. En línies generals, els ingressos de l’executiu s’han comportat de forma raonablement positiva. Així, en els sis primers mesos, s’ha arribat als 366,5 milions, el que suposa un increment de l’11% en comparació a les dades del mateix període del 2024. Llavors es van quedar en 329,7.
Ara bé, aquest bon comportament no és homogeni. Hi ha partides que presenten una forta evolució a l’alça i, en canvi, altres que han frenat de forma important. Entre les primeres, la imposició directa, que cada cop guanya més. I ho fa, sobretot, gràcies a les noves regles de joc de l’import de societats. Aquest any és el primer que s’aplica de forma efectiva la reforma tributària impulsada a finals de la passada legislatura. Es van modificar les deduccions i, sobretot, es va fixar que, independentment de les bases negatives de tributació que es poguessin aplicar d’anys anteriors, tota empresa amb beneficis havia de pagar-ne un mínim del 3%.
L’IRPF també experimenta un notable comportament positiu amb un increment de recaptació del 23% i l’IGI també va a l’alça (+10,55%), fet que compensa amb escreix la forta patacada (-31%) de la taxa al consum, la figura que grava la importació de tabac
I això, sumat al fet de mantenir “un cicle econòmic creixent de l’economia”, provoca un resultat, parcial, cal recordar, rècord. S’han liquidat més de 89 milions d’euros, en comparació als 55,7 del 2024. Per tant, un increment de 33,4 milions: un 60% més.
En el marc de la imposició directa (+38% d’increment global, de 87 a 118,7 milions), també té un molt bon comportament l’IRPF. La recaptació fins al juny és de 21,9 milions, en comparació als 17,89 de l’any anterior (+23%). Aquí, segons s’explica en el document, es recull “els efectes tant de la millora en l’activitat econòmica com de l’actualització de salaris per evitar la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans”. També pugen els ingressos per l’impost de la renda dels no residents, que se situen en 7,7 milions, un 83% més que el 2024 (4,2).
Aquesta forta pujada de la imposició directa ajuda a compensar la punxada de la indirecta. Els ingressos globals per aquest capítol són de 179,45 milions, un 3% per sota dels del 2024 (184,88). I això és deu bàsicament a un motiu: la taxa al consum. Es tracta de la figura que grava la importació de tabac. I està anant a la baixa. Entre gener i juny, es recapten 48,34 milions, en comparació als 70,5 de l’any anterior. És a dir, una caiguda del 21,8%. El document recorda que “el segon trimestre del 2024 es va aprovar un increment del tipus impositiu i aquest fet va motivar l’augment de l’estoc dels importadors en previsió de futures alces de tipus”. Ara, s’assegura que “la recaptació d’aquest impost presenta una tendència més lineal i, encara que es preveuen uns ingressos a finals d’any per sota de l’exercici anterior, s’espera que la caiguda es mitigui durant la segona meitat de l’any”.
Pel que fa a altres figures indirectes, l’IGI manté bones xifres, amb 89,5 milions, un 10,55% més que el 2024. En canvi, hi ha una certa estabilitat pel que fa als impostos especials, amb gairebé la mateixa xifra: 23,88 milions. Pel que fa a la taxa turística, tanca amb 3,6 milions, un 4% menys que l’exercici anterior. En canvi, hi ha un salt fort, de 0,3 a 1,8 milions, de l’impost sobre els jocs d’atzar, en el qual ha començat a contribuir el casino.
Pel que fa a altres capítols d’ingressos, cal destacar també la bona evolució dels patrimonials. Arriben als 41,5 milions, en comparació als 30,3 de l’exercici anterior. En aquest sentit, hi contribueix la recuperació de la distribució de resultats des de FEDA (8,4 milions) i la comercialització d’euros tant a les filatèlies com a les numismàtiques per la posada en circulació d’euros andorrans.
Pel que fa a les despeses, també han crescut, però de forma més moderada. Se situen en aquests primers sis mesos en 277,8 milions, un 7% més que els 260 d’un any enrere. Per capítols, els costos de personal pugen un 6% (de 68,4 a 72,6 milions) i, en canvi, es moderen els de consum de béns i serveis: un 3% menys (de 22,1 a 21,5). El que sí que hi ha hagut és més inversió: 22 milions, pels 18,12 de 2024.
Això permet que, a 30 de juny, Govern assoleixi un superàvit força elevat. La diferència entre ingressos i despeses és de 89 milions. Això representa un 28% més que els 69,7 amb què es tancava el primer semestre del 2024.