Així es reflecteix en la informació del document ‘Execucions pressupostària i comptable en data 30 de juny del 2026’ tramesa des del Govern al Consell General al qual ha tingut accés l’Altaveu. Així, es constata que, en línies globals, les xifres són positives. L’executiu va tancar el primer semestre del 2026 amb un superàvit important, de 61,8 milions. I això es deu al fet que va assolir fins a 369 milions d’euros en ingressos corrents, tot just un 1% més elevats que durant el mateix període del 2025 i, en canvi, les despeses, tot i créixer de forma important, un 11%, van quedar-se en 307,4.
Com s’ha dit, la recaptació es va mantenir més o menys estable en comparació a l’exercici anterior, principalment per un comportament desigual de les diferents figures que constitueixen l’entramat fiscal andorrà. N’hi ha algunes que registren forts increments dels diners assolits i, en canvi, d’altres pateixen daltabaixos importants. Entre les primeres, dues destaquen de forma especial.
Per un costat, en el marc de la imposició directa, l’IRPF. A 30 de juny, el que s’havia ingressat durant l’exercici arribava a 26,3 milions, el que suposa un increment del 20% en comparació als 21,9 de l’any anterior. Cal tenir en compte que, en aquest cas, suma tant les retencions als salaris efectuades durant els primers sis mesos com les regularitzacions que s’hagin presentat en els tres primers mesos de campanya. “Cal considerar que els ingressos procedents de l’IRPF recullen els efectes tant de la millora en l’activitat econòmica com de l’actualització dels salaris per evitar la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans”, s’indica en el document.
Una altra partida que s’ha disparat són les taxes d’immigració: per a tot l’any s’havia pressupostat una recaptació de 3,2 milions i en només sis mesos ja s’arriba a 9,16, ja que s’han començat a comptar com a ingressos els dipòsits d’autònoms i passius, que ara són a fons perdut i, per tant, se’ls queda Govern
Per l’altre costat, i ja en el capítol d’impostos indirectes, l’IGI creix un 10%. Es recapten 98,6 milions en comparació als 89,4 de l’any passat. “Cal considerar que aquest impost es merita a mesura que s’incorpora valor en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis. Des d’aquest punt de vista, la creació de valor al país ha millorat al llarg de l’any degut al bon comportament de l’activitat econòmica en un context de nivells de preus més estables amb relació a anys anteriors”, s’indica.
Altres figures que milloren la seva recaptació són les que graven la renda dels no residents (10,3, +34%) o el de transmissions patrimonials, amb 2,48 milions. En aquest cas, puja un 46% per un “volum més gran d’operacions immobiliàries efectuades al país”.
Al cantó negatiu de la balança es troben altres figures. La més destacada, l’impost de societats. Es queda en 81,74 milions recaptats, el que suposa un 8% de davallada en comparació a la dada del 2025. Ara bé, tot i que es podria pensar que això és símptoma d’un empitjorament dels resultats empresarials, des del Govern es confia que es reverteixi la situació al llarg del segon semestre. El document explica que “l’import liquidat està molt impactat per l’efecte de la quota diferencial entre exercici” i s’indica que “la quota diferencial obtinguda al mateix període del 2025 corresponia a l’exercici fiscal del 2024, i aquesta va ser especialment elevada degut a la implementació dels canvis derivats de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, la qual establia limitacions a les deduccions de la quota de l’impost que permetien assegurar un nivell de tributació mínim”. Ara, s’apunta que “si bé la recaptació de l’impost de societats està afectada per aquesta casuística, s’espera que al llarg de l’any s’inverteixi la tendència degut als bons resultats econòmics de les empreses (els beneficis fiscals dels 2025 són superiors als del 2024) que es posaran de manifest en el pagament a compte del tercer trimestre”.
També cau la taxa al consum, vinculada a les importacions de tabac. Recapta 41,7 milions, en comparació als 48,3 del primer semestre del 2025 (-14%). “Per entendre la variació de l’import recaptat per aquest cànon, cal considerar que l’activitat d’aquest sector s’ha vist afectada durant el primer trimestre de l’any pel tall de la carretera en sentit França, amb un impacte directe a l’activitat econòmica del Pas de la Casa”, s’assegura.
I si el tabac es va veure afectat el primer trimestre per un efecte extern, al segon li va tocar el torn al carburant. La rebaixa fiscal anunciada a Espanya va fer que, entre finals de març i mitjans de juliol es perdés el diferencial de preu amb el país veí del sud. I això va traduir-se en un considerable descens de vendes. Això es comprova amb la dada dels impostos especials (17,14, un -8%) i la taxa al carboni (5,23, un -1%).
Al llarg del primer trimestre, però, un altre fet ha contribuït a apaivagar la davallada de recaptació d’aquestes figures. En aquest cas, es tracta d’una partida que entra dins el capítol de taxes i altres ingressos: més concretament, les taxes per residències de treball. Quan es va fer el pressupost, es va estimar que s’assolirien al llarg de tot l’any 3,2 milions. A 30 de juny, ja s’ha arribat a 9,16. El motiu? El fet que s’ha començat a considerar com a ingrés directe els dipòsits dels residents passius i els autònoms que demanen autorització per viure a Andorra. La segona Llei òmnibus va canviar la tipologia d’aquests dipòsits, que passen a ser a fons perdut. I, per tant, se’ls queda l’Estat.
Govern, cal recordar, també es queda tots els beneficis d’Andorra Telecom i un 30% dels de FEDA. I ja ha cobrat els corresponents a l’any 2025. En el primer cas, 20,15 milions, un 25% menys que l’any anterior; en el segon, 9,77, un 16% més.
DESPESES A L’ALÇA
Aquest cert estacament dels ingressos -a l’espera de quin sigui el comportament durant el segon semestre- coincideix en un context en el qual les despeses s’han elevat de forma important, com s’ha dit abans, fins a 307 milions. Aquest increment s’explica per diferents causes. Per un costat, els costos de personal, que creixen un 9% fins als 79,3 milions per l’aplicació de la nova graella salarial dels funcionaris i, també, per un increment del que Govern paga en les pensions dels treballadors públics ja retirats. Per l’altre, la despesa en béns i serveis, que salta un 10%: de 21,5 a 23,7.
També han anat a l’alça les transferències corrents. S’incrementen un 15% i arriben a gairebé 152 milions, principalment perquè hi ha tres entitats públiques que han requerit més recursos: CASS, SAAS i la Universitat d’Andorra. En canvi, s’ha mantingut sota control la partida de despeses financeres, que cau un 1% fins als 8 milions.
Comentaris