L’informe torna a picar el crostó al Govern en la seva gestió econòmica, financera i comptable. I un dels punts on fa especial marcatge és en com es prepara l’executiu per afrontar les seves obligacions amb els seus treballadors un cop aquests es jubilin. I és que es remarca que, per molt que es canviés el sistema el 2014, hi ha uns compromisos anteriors que també s’hauran d’afrontar. El Tribunal recorda que “es reconeix prestacions complementàries a càrrec de Govern, al marge del pla de pensions de la funció pública, a favor dels treballadors públics que estaven inclosos dins del sistema de previsió de prestació definida vigent fins a l’entrada en vigor de la Llei i en els termes que aquesta regula i reconeix la possibilitat a funcionaris amb uns determinats anys de servei i també a aquells amb una edat propera a la jubilació obligatòria, a sol·licitar i obtenir una prestació de jubilació voluntària”.
El mateix executiu reconeix que pel 2024 ja es preveia un pagament de 10,6 milions i que aquesta anirà en augment, assolint un màxim de 24,7 l’any 2024 -pel 2034, ja superaria els 20-; a partir de llavors, aniria davallant fins al 2109
I això està quantificat. Ho va fer el mateix executiu via la valoració d’un expert independent. I queda xifrat en un total de 341,44 milions d’euros. I el mateix estudi avisava que això ja suposava un pagament anual a càrrec del pressupost general que superava els 10 milions i que es podria duplicar en 10 anys. En canvi, l’informe alerta que “per atendre en el futur aquests compromisos, els quals s’han meritat durant els exercicis passats, el Govern no ha generat recursos ni disposa d’actius per atendre’ls pel que s’hauran de suportar amb càrrec als ingressos pressupostaris d’exercicis futurs”.
Govern va presentar al·legacions a l’advertència de l’òrgan fiscalitzador. En aquest cas, es recordava que “aquest import comprèn la valoració dels compromisos de jubilació del personal del cos general, dels cossos especials i del col·lectiu de carrera judicial”. I es reconeix que la xifra, pel 2024, es preveia que fos de 10,6 milions. I que aniria en augment, assolint un màxim de 24,7 l’any 2024 -pel 2034, ja superaria els 20-. A partir de llavors, aniria davallant fins al 2109.
Govern defensa que “aquests imports es finançaran amb càrrec als pressupostos dels exercicis següents i, també, amb càrrec a les aportacions anuals en concepte del complement de prestació de jubilació obligatòria”. A la vegada, s’assegura que “des del 2016 va provisionant compromisos a futur amb l’objectiu de suavitzar els impactes”, però s’afirma que “l’estimació dels compromisos màxims anuals d’una vintena de milions d’euros és completament assumible”.
Val a dir, però, que el Tribunal considera que aquestes explicacions no alteren la seva valoració i, per tant, manté l’observació. El mateix succeeix amb un altre retret vinculat als funcionaris: un any més, el 2023, van ser molts els treballadors públics que en van fer més hores extra del compte. De fet, dels 80 del 2022 es va passar a 103. Tots ells van fer més de 120. I, entre aquests, 9 que van superar les 300. Des de l’executiu es defensa que, en tots els casos, es van motivar degudament i van ser autoritzades amb la signatura del secretari d’Estat pertinent.
L’òrgan fiscalitzador posa en relleu que ha crescut la xifra de deutes prescrits i posa en relleu que cal “reforçar els procediments de gestió de cobrament” per evitar que aquestes situacions vagin a més
Tampoc s’accepten les explicacions pel que fa a incorreccions amb el nomenament de personal interí. “De la revisió realitzada s’observen nomenaments fins al 31 de desembre del 2022 i que torna a ser nomenat, per via d’urgència, l’1 de gener de l’any següent fins al 31 de desembre”. I s’alerta que “aquesta pràctica qüestiona el caràcter periòdic de les funcions estructurals que requereix la Llei de la Funció Pública.
El Tribunal també fa altres observacions d’incorreccions detectades en el seu estudi dels comptes de Govern. Així, considera que es va consignar de forma errònia com a ingrés tot l’import que el comú de Sant Julià ha de pagar-li per l’hotel Pol quan l’operació es va pactar a terminis. Per tant, l’òrgan fiscalitzador considera que, en tot cas, s’hauran d’anar incorporant un cop es vagi percebent cada pagament. També s’entén que es va anar massa ràpid a l’hora de registrar com a bé governamental l’hotel Casamanya i la seva parcel·la annexa, ja que la cessió, segons el contracte, no es feia efectiva fins a l’adjudicació de les primeres obres. A la vegada, es posa en relleu que hi ha tres contractes adjudicats per lots sense que es justifiqui motivadament el motiu de la fórmula emprada. També es posa en relleu que la transferència al comú de la Massana va ser incorrecta: va ser 206.000 superior al que realment li tocava a aquesta corporació.
Un altre toc d’atenció que es fa es refereix als deutes tributaris prescrits, xifrats en 46 milions d’euros, tres més que un any abans. D’aquest, 35,3 correspondrien a la taxa d’activitats econòmiques, la de vehicles i l’impost de servei indirecte. El Tribunal recorda que “cal indicar que la prescripció d’un deute podria donar lloc a l’exigència de responsabilitats pel perjudici patrimonial causat a la tresoreria del Govern”, segons el que estableix la Llei de Finances Públiques. I és aquí on s’alerta que aquest augment “posa de manifest la necessitat de reforçar els procediments de gestió de cobrament per tal de realitzar les actuacions que interrompen el període de prescripció”.
Comentaris (6)