Govern espera un nou rècord de recaptació amb l’IRPF tot i l’impacte de les noves deduccions

S’espera tancar l’exercici 2025 amb 93 milions d’ingressos, sumats els 39 que s’esperen assolir al llarg del període de regularització que s’obre l’1 d’abril i s’allargarà fins al 30 de setembre

Lladós i Ferreira parlen a les dependències de Tributs mentre els grava un càmara d'ATV.

La campanya de l’IRPF viurà aquest dijous el seu tret de sortida per onzena vegada. Enguany, ho fa amb la previsió d’una recaptació novament de rècord, ja que es calcula que entre el que es va anar retenint l’any passat i el que es regularitzarà ara s’arribarà a 93 milions. I això malgrat que enguany entren en joc novetats en formes de les deduccions aportades per la Llei del creixement sostenible i pel dret a l’habitatge, amb increment de la que s’aplica per la compra d’habitatge habitual o d’aquell que es destini a lloguer a preu assequible o d’altres com les vinculades als estudis dels fills. En total, es calcula que s’haurà d’atendre prop de 29.000 declaracions, el 85% de les quals telemàtiques.

L’IRPF s’ha consolidat de forma clara en el calendari fiscal andorrà. Novament, el període de declaració voluntària s’obre ara, aquest 1 d’abril, i s’allargarà fins al 30 de setembre. Govern ja admet que el més probable és que el gruix de tramitacions s’esperi al tram final, prop d’un 60%, tot i que tant el ministre de Finances, Ramon Lladós, com el director del departament de Tributs i Fronteres, Carles Ferreira. “Ja forma part de la nostra rutina”, ha comentat el polític encampadà.

Xifres a la mà, Govern calcula que la recaptació se situarà entorn els 93 milions d’euros. D’aquests, de fet, 54 ja estan a les arques públiques. Són els que durant el 2025 es van anar recaptant amb les retencions que es practiquen als salaris. Ara, toca fer la regularització. És a dir, veure qui ha pagat de més i qui de menys. I fer les paus amb cada contribuent. D’aquest procés, l’executiu confia sortir-ne encara més beneficiat, amb uns ingressos extra de 39 milions més.

En cas de confirmar-se aquest càlcul, suposaria un fort increment en comparació amb el que es va assolir en el darrer exercici. Llavors, es va arribar als 80. Per tant, suposaria 13 milions més. Ara bé, un factor clau en aquest resultat final serà l’efecte que tinguin tant les noves deduccions creades amb la primera Llei òmnibus com les que s’han incrementat de forma notable.

El que segur que serà de rècord serà el nombre de declaracions que espera rebre Tributs al llarg d’aquests mesos. S’arribaran a les 29.000. Això, lògicament, vol dir que cada cop més gent arriba al mínim exempt. Per ara, però, no es preveu que aquest llindar es modifiqui. Almenys, a curt termini. És una mesura que es podrà considerar en el futur, però per ara la meitat dels assalariats no tenen encara l’obligació. Apujar-lo ara afavoriria qui més guanya però no pas qui més ho necessita”, ha justificat Lladós. Al seu entendre, “la millor mesura de progressivitat és incrementar el salari mínim o fer deduccions per habitatge o fills”.

I aquestes, justament, són les grans novetats d’aquesta campanya. La Llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge va crear-ne de noves i va enfortir algunes que ja existien per millora el poder adquisitiu de la ciutadania. Per exemple, qui tingui una hipoteca, sigui per haver comprat un habitatge habitual o un per destinar-lo a lloguer, la deducció de la base imposable serà d’un màxim de 5.000 euros, enlloc dels 1.000 de fins ara. També han pujat de 750 a 1.000 la que s’aplica per fill o per tenir cura d’un ascendent i s’ha creat una de nova, de 300 euros, per pagar estudis.